Els vocables dreta i esquerra s’utilitzen assíduament dins de l’àmbit polític, als mitjans de comunicació, als debats i, fins i tot, a les converses col·loquials que mantenim durant el nostre dia a dia. No obstant això, poques vegades ens hem plantejat quin és l’origen d’aquesta dicotomia i per què en fem un ús per identificar els actors polítics.
Per trobar els seus orígens, cal situar-nos a l’època de la Revolució Francesa. El 28 d’agost de 1789, en una de les votacions celebrades a l’Assemblea Nacional, s’havia de decidir si el Rei disposaria o no d’un dret de veto absolut sobre les lleis adoptades per la mateixa Assemblea. Durant el transcurs d’aquesta, els diputats favorables a aquest veto reial es van asseure a la dreta del president de la sala i, els que es van manifestar en contra, és a dir, els qui advocaven per una transferència completa del poder de decisió a l’Assemblea, es van asseure a l’esquerra. Tal com firma Norberto Bobbio, els qui defensaven la plena revolució es consideraven “revolucionaris” i els que s’oposaven eren els “reaccionaris”. Va ser aleshores quan es va començar a utilitzar el mot “dreta” per referir-se a aquells que preferien mantenir l’ordre existent, és a dir, els conservadors i, el mot “esquerra”, en al·lusió a aquells que eren partidaris d’una transformació de l’ordre existent en un altre que consideraven millor, per aconseguir un progrés, rebent així el qualificatiu de progressistes.
Així mateix, el propi Bobbio estableix una distinció entre la dreta i l’esquerra a partir del principi d’igualtat entre els homes, és a dir, associa l’esquerra a la igualtat i la dreta a les desigualtats.
No obstant això, la distinció entre dreta i esquerra és molt més complexa i no es pot limitar al valor de la igualtat. Hi ha qui considera que tant la dreta com l’esquerra defensen la igualtat i que la diferència radica en els mitjans per aconseguir-la. També hi ha una tendència a reduir la distinció entre el binomi dreta-esquerra a la classe social i a la riquesa en la societat: el patrimoni, els ingressos, entre d’altres.
Per tant, podem comprovar com els qualificatius de dreta o esquerra són més aviat relatius doncs, finalment, som de dreta o d’esquerra depenent del context, del lloc i del temps. Un exemple d’això el constitueixen els partits socialistes europeus, d’esquerres, que avui dia defensen el principi d’economia de mercat i del capitalisme, que ells rebutjaven inicialment.
Per tant, veiem com en una mateixa etiqueta, sigui la dreta o l’esquerra, estem incloent actors amb idees i programes polítics molt diversos i distants entre si.
