El parc de la Ribera, davant de l’Splau, i la plaça de Sant Ildefons estan separats per aproximadament dos quilòmetres. Una distància que equival a tres anys de diferència pel que fa a l’esperança de vida dels veïns d’una zona i l’altra. Mentre que els veïns del nord de la ciutat viuen al voltant de 85 anys, els del sud en viuen 82. Tot plegat, segons indiquen dades del 2015 del Sistema de Salut de Catalunya.
Aquest estudi detalla les xifres d’esperança de vida i nivell socioeconòmic de cadascuna de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de tot Catalunya. La ciutat de Cornellà està dividida en quatre, separades per les vies del ferrocarril –de nord a sud– i per l’eix que marca el carrer Mossèn Andreu –d’est a oest–.
SANT ILDEFONS, L’EXCEPCIÓ
D’entre les quatre zones sanitàries en què està dividida la ciutat, destaca per sobre de tot el cas de Sant Ildefons, que conforma l’ABS 2. L’esperança de vida en aquesta zona és la més alta de la ciutat, amb 85 anys, tres més que a l’àrea d’Almeda, Riera, Fontsanta-Fatjó i el Centre, que formen part de l’ABS 1 al sud de la ciutat.
Una dada sorprenent que es converteix en una excepció, ja que les xifres indiquen que el nivell socioeconòmic d’aquest barri és el pitjor de tota la ciutat. I és que en la majoria dels casos, les zones on la gent viu més anys també solen ser les que tenen un nivell econòmic més alt.
La segona àrea amb més longevitat de la ciutat, l’ABS 4 –que comprèn els barris del Pedró i la part nord de Gavarra–, arriba als 84,3 anys, també molt per sobre del sector sud de la ciutat. I pel que fa a l’ABS 3 –formada pel nucli central de Gavarra–, l’esperança de vida arriba als 83,8 anys, gairebé dos punts per sobre dels barris del sud de les vies.
MÉS RECURSOS PÚBLICS
Xifres a banda, la ciutat reclama des de fa temps revertir les retallades que han patit els centres de salut, que tendeixen a col·lapsar-se. Per ara, la Generalitat ha promès destinar tres milions d’euros a les zones que menys finançament han rebut.
Els experts alerten que les
desigualtats són preocupantsEl director de la Fundació Salut i Envelliment, Antoni Salvà, explica a aquesta publicació que les desigualtats en l’esperança de vida en funció del lloc de naixement “són una realitat coneguda des de fa temps”. Tot i això, Salvà alerta que “tenen un origen estructural” i que són “preocupants”.
El director d’aquesta fundació vinculada a la UAB apunta que l’origen d’aquestes xifres “va més enllà de la crisi”, ja que hi eren “abans d’ella i hi seran quan s’acabi”.
Per intentar mitigar aquestes desigualtats, Salvà considera que cal impulsar “actuacions a gran escala, relacionades amb l’ensenyament, l’educació i l’habitatge, i mesures sobre els individus que facin que les persones amb l’esperança de vida més baixa tinguin més coneixements en matèria de salut i puguin tenir uns hàbits més saludables”.
Per últim, apunta que la decisió del Govern de destinar tres milions d’euros a les zones amb menys finançament “és important perquè els centres d’aquestes àrees fan front a una càrrega superior i, al mateix temps, reconèixer que hi ha entorns desafavorits ja és important”.
