Un moment de l’assaig a la penya flamenca Los Aficionados. Foto: Línia Cornellà
La sala de la penya flamenca Los Aficionados és ampla, amb un escenari que representa un pati florit amb vistes a un carrer d’una llum blanca que fereix els ulls. Arbonaida a un costat i quadres amb figures locals i nacionals del flamenc per tot. “És tancar la porta i això es converteix en Cadis”, diu el gadità establert a l’Hospitalet Juan Carlos Cruz, director d’una comparsa made in Cornellà que ha estat l’única procedent de terres catalanes que ha obert el concurs de comparses oficial del Teatre Falla de Cadis. De fet, hi han participat dues vegades, el 2019 i el 2020, i ara estan preparant-se per tornar-hi, si tot va bé, el 2023.
El 2019 van portar-hi la comparsa de El Botas, mentre que l’any anterior van ser Los Mareas. La pandèmia va interrompre una nova participació seva en el carnaval de Cadis, tot i que mantenen una agenda d’actuacions intensa. Sant Boi, Sant Joan Despí, Tarragona o Mataró, entre molts altres, són els municipis on aquesta agrupació formada per andalusos i descendents d’andalusos està presentant una antologia de les seves lletres. “És un recull de coples famoses del carnaval de Cadis i menys conegudes aquí”, explica Cruz, que s’estranya que hi hagi tant pocs grups com el seu a Catalunya, tenint en compte la quantitat d’immigrants andalusos que van venir fa dècades.
Sentiment carnavalesc
De fet, qui no és andalús és fill d’andalusos. Hi trobem a José Luis Cerro, protagonista a Línia Tres com a portaveu de Ciutadans a Sant Joan Despí i carnavalero a Línia Cornellà. Cerro rememora com va començar tot fa quatre anys a través de les xarxes socials i el boca-orella.
Va ser d’aquesta manera que Cruz, un gadità que trobava a faltar casa seva, va muntar una agrupació amb un nivell de professionalitat que es fa evident durant l’assaig. I és que a mesura que avança, la intensitat creix. “Jo no tenia habilitats musicals, però s’acaben aconseguint”, assegura Cerro, mentre mostra, cofoi, el vídeo d’una entrevista que li van fer a ell i al seu pare a Canal Sur poc abans d’actuar per primer cop al Falla, sense que l’un i l’altre ho sabessin.
El món que envolta el carnaval de Cadis no es limita a la broma i al bon humor. A les lletres de les cançons –alguna de les quals obra de l’hospitalenca Débora Morón, la primera dona que va escriure lletres per a una comparsa d’homes– hi ha xerinola, però també denúncia social. Les emocions, en una particular barreja de nostàlgia i alegria meridional, estan a flor de pell.
L’Alejandro és dels més joves d’un grup que va haver de deixar un any pels estudis. És de Ripollet, de família amb arrels granadines, i quan va veure des de la butaca els seus companys a sobre de l’escenari, no va tenir cap mena de dubte: havia de tornar. Abans el portava el seu pare en cotxe a assajar o actuar allà on calgués. Ara, amb el carnet, té més opcions de mobilitat.
L’assaig avança. Cruz dirigeix el grup i fa repetir fragments cada cop que detecta alguna cosa a millorar, tant en el cant com en la guitarra o la percussió. Tots fan broma, però tots el segueixen fil per randa. “Ells venen aquí i és com si tornessin a casa per unes hores”, assenyala Cruz.
Tanta és la devoció pel carnaval, que alguns integrants venen del Penedès i fins i tot n’hi havia un que venia de Girona. Un altre, l’Enrique, nascut a Còrdova capital i a Catalunya des del 2004, arriba amb crosses. Cantar a Los Aficionados el fa sentir una mica més a prop de casa.
