“Després d’ETA, el perill més greu que té Espanya és Cornellà”. Aquesta és la frase que l’exalcalde de Cornellà, Josep Maria Ferrer Penadés, va posar en boca d’un alt comandament militar franquista a inicis de la dècada dels 70, segons diverses fonts. I és que durant aquells anys, la ciutat de Cornellà va esdevenir un punt de referència de la lluita obrera al Baix Llobregat, una lluita que quedarà simbolitzada per sempre més en la vaga de Laforsa, de la qual es compleixen 40 anys aquest mes de novembre.
La vaga a aquesta factoria metal·lúrgica, ubicada al barri d’Almeda, va ser fins fa ben poc la més llarga de la història a Catalunya, amb 106 dies de durada, només superada per la de Panrico a Santa Perpètua de l’any passat, la qual va sobrepassar àmpliament els dos-cents dies.
Tot va començar l’11 de novembre de 1975, quan la direcció de Laforsa va decidir acomiadar un treballador per un error en el procés de producció. Aquesta decisió, conjuntament amb les tensions que la plantilla arrossegava amb l’empresa des de l’estiu anterior, va empènyer els treballadors a convocar una vaga tres dies després per demanar la readmissió de l’empleat que va ser acomiadat.
Amb el dictador Franco agonitzant al llit i l’engranatge del seu règim amplificant la repressió sobre els dissidents per evitar-se ensurts, els treballadors van començar a concentrar-se cada dia davant de la fàbrica. Allà, segons van denunciar més tard, van patir l’actitud “hostil” de la policia.
Després del Nadal del 75, i davant la paràlisi de les negociacions –la vaga va ser considerada il·legal i es van acomiadar més de 150 membres de la plantilla–, els vaguistes es van tancar a l’església de Santa Maria, d’on van ser desallotjats violentament dos dies després per la policia. Aquella actuació va despertar la solidaritat dels treballadors de gairebé 200 empreses de tota la comarca, que van declarar-se en vaga, un atur que a la pràctica va paralitzar el Baix Llobregat durant unes setmanes.
La vaga de Laforsa duraria fins a finals de febrer del 1976, quan es va arribar a un acord: tots els acomiadats serien readmesos i s’imposarien sancions parcials a 10 líders de la protesta.
Per celebrar l’acord i la tornada a la feina, el 22 de febrer del 1976 es va jugar un partit de futbol d’agermanament entre els treballadors de Laforsa i els de la factoria de Siemens a la comarca, una de les plantilles que va donar suport als vaguistes.
Aquella èpica protesta va ser narrada des de dins per tres treballadors que van jugar un paper important aleshores, Esteban Cerdán, Manuel González i Simón Ródenas, a un llibre que és tota una declaració d’intencions: O tots o cap.
COMMEMORACIÓ
La ciutat ja s’està preparant per commemorar aquesta vaga històrica. De fet, en la passada sessió plenària del 29 d’octubre es va aprovar una moció presentada per Cornellà en Comú (CeC) que vol “reconèixer les lluites obreres arreu del món” i recordar l’aturada a Laforsa als mitjans de comunicació públics. A més, s’estudiarà canviar el nomenclàtor per poder posar el nom de Laforsa a algun carrer de la ciutat. 40 anys després, Cornellà encara té carrers amb noms franquistes però cap que recordi aquesta història.
