“La crisi s’ha quedat, no s’ha acabat”. Són paraules d’Anna Roig, la responsable de comunicació de Càritas. Les va pronunciar el passat 18 d’octubre, un dia després de la commemoració del Dia Mundial per a l’Eradicació de la Pobresa, durant la presentació de la Memòria Anual 2016 d’aquesta entitat de l’Església. Durant la mateixa presentació, el president de Càritas, Francesc Roig, va alertar del risc que la pobresa a Catalunya, i per tant a l’àrea metropolitana, es converteixi en “crònica”.
Segons l’informe, 360.604 persones es van beneficiar de l’atenció de Càritas l’any passat a Catalunya, un 4,7% més que el 2015, 98.000 de les quals a l’arxidiòcesi de Barcelona, a la qual pertany Cornellà.
Els perfils dels atesos responen majoritàriament a famílies amb fills –prop del 60%– i a persones que viuen soles –el 26%–. D’aquests, la meitat viuen en un habitatge de lloguer mentre que el 40% no en tenen un en condicions. Davant d’aquestes dades, Roig ha alertat que la societat afronta “dos riscos estructurals”. Per una banda, hi ha el perill “d’acostumar-se” a la precarietat, mentre que, per l’altra, lamenta la “desconfiança en la participació social i política com a estratègia de millora de les condicions de vida”.
L’economista i activista per la justícia social, Arcadi Oliveres, coincideix en aquesta anàlisi i defensa que cal vetllar perquè les entitats que presten serveis socials esdevinguin més reivindicatives que simplement assistencials. “Les ajudes del tercer sector són útils però la beneficència evidencia que l’estat del benestar no funciona”, diu Oliveres. L’economista considera que l’arrel del problema és la manca de recursos dels ajuntaments i la manca de voluntat política. “La capacitat financera de l’Estat i la Generalitat ve determinada per qüestions com el frau fiscal. Si no n’hi hagués, es podrien doblar prestacions com les pensions, les ajudes a aturats o a famílies monoparentals”, assegura.
Oliveres, a més, critica les veus que pregonen el final de la crisi econòmica. I és que, per a l’economista, hi ha un problema d’enfocament. “Ens fixem només en el creixement quan el realment important és veure si l’economia cobreix les necessitats de la gent”, argumenta. Per això Oliveres celebra que el Parlament aprovés al juliol la Renda garantida de ciutadania.
A Cornellà, la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns, Pura Velarde, destaca la feina que fa la Botiga Solidària, un banc d’aliments que va néixer el 2012 fruit de l’Acord Social entre Ajuntament, partits i entitats. Velarde detalla que la Botiga, que compta amb representants de Càritas a la seva junta, atén 600 famílies al mes.
Velarde coincideix amb Oliveres quan diu que iniciatives com aquesta “han de ser un complement”, una ajuda a les famílies que no s’ha de perpetuar, i que calen polítiques actives de les administracions per lluitar contra la pobresa. En aquest sentit, remarca que durant l’últim any 400 famílies han deixat de rebre l’ajut de la Botiga perquè ha millorat la seva situació. De totes maneres, Velarde reconeix que hi ha feina per fer. “Encara no podem dir que tenim famílies a Cornellà sense dificultats”, lamenta.
GARANTIR DRETS
Per tot plegat, des de Pobresa Zero-Justícia Global han demanat recentment, a través d’un manifest, que es garanteixin una sèrie de drets fonamentals a tota la ciutadania, com són “el dret a l’alimentació, a la salut, a l’educació, a l’habitatge, al treball, a uns ingressos mínims, a la mobilitat i a la participació”.
Des d’aquesta plataforma també consideren que fan falta “canvis estructurals i un compromís ferm dels poders públics per lluitar contra les causes de la pobresa i les desigualtats”. Uns canvis que haurien de passar, segons l’entitat, per implementar “un sistema fiscal progressiu, just i solidari, construït sobre els principis de la redistribució i l’equitat”.
