La pandèmia ha augmentat els casos de persones que tenen problemes per pagar el seu habitatge atesos per la PAH. Foto: Twitter (@PAH_CORNELLA)
La pandèmia ha agreujat el problema de l’accés a l’habitatge que hi ha a la ciutat. Ho diu el Síndic de Greuges, Joan Barrera, en el seu informe anual d’activitat, on remarca que “convé persistir en iniciatives que tendeixin a alleugerir l’impacte de la manca d’habitatge assequible i social a la ciutat”. El defensor del ciutadà diu que, per abordar el problema, cal tenir en compte els efectes de la crisi entre les famílies que paguen lloguer, l’augment de persones que viuen en habitacions i infrahabitatges, les dificultats dels joves per tenir un pis i el fenomen de l’ocupació.
El govern d’Antonio Balmón s’ha centrat en aquest últim fenomen, ja que abans de la pandèmia va iniciar una campanya i va incrementar els controls policials per evitar l’ocupació il·legal d’habitatges per part de grups organitzats. També van distribuir díptics informatius a les comunitats de veïns, a qui van demanar que col·laboressin avisant si detectaven algun cas d’ocupació.
Segons les dades de la Guàrdia Urbana, en aquests últims mesos s’han produït 16 intents d’ocupació. Sis es van aconseguir avortar i els altres deu no es van arribar a consumar. Davant d’aquestes xifres, Emilia Briones, tinent d’alcalde de Presidència, reconeix a Línia Cornellà que la qüestió de les màfies organitzades que ocupen pisos per rellogar-los és una “minoria”. També remarca que des del consistori lluiten “contra màfies d’ocupacions il·legals” i que no van contra “les famílies que ocupen per necessitat”. De fet, emmarca aquesta campanya en una qüestió de convivència i la desvincula del problema de l’habitatge. Per fer-ho, recorda que la Guàrdia Urbana ha fet 88 actuacions per queixes veïnals (sorolls o altres molèsties) relacionades amb ocupacions il·legals.
Davant d’aquesta situació, els moviments en defensa de l’accés a l’habitatge expliquen que “fa tres o quatre anys sí que hi havia un problema amb les màfies” a la ciutat, però “ara ja no està tan estès” i afegeixen que ara les ocupacions estan més relacionades amb plantacions de marihuana o tràfic de drogues. Un exemple és l’operació conjunta de la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional que va permetre desallotjar tres pisos on hi havia plantacions de marihuana.
REDISTRIBUIR RECURSOS
És per això que des de la PAH defensen que “els recursos s’haurien de destinar a altres mesures”. Asseguren que no hi ha “cap problema” per “evitar ocupacions de petits propietaris ni si aquests ocupes són màfies que fan mal a la comunitat”, però reclamen a l’Ajuntament que analitzi “cada cas en particular” i “que no es posi tothom en el mateix sac”. De fet, consideren que aquesta campanya contra les ocupacions il·legals és “fer la feina bruta als grans tenidors”, que si tenen els pisos buits “és perquè volen especular”. La PAH insisteix que “el tema de les ocupacions no té tanta rellevància” actualment i retreu a l’Ajuntament que destini “més recursos a evitar ocupacions que en oferir alternativa de lloguer social”. En aquest punt són contundents i consideren que “si es cobrís la demanda” d’habitatge social “no hi hauria ocupacions”.
En aquest sentit, la PAH revela que l’activitat de l’entitat ha anat en augment des de l’esclat de la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia i estan rebent més casos i més consultes de gent que té problemes per pagar el seu habitatge.
Des del consistori recorden que ells no tenen les competències en aquest camp i que, així i tot, s’han impulsat diferents iniciatives a través de l’Oficina Local d’Habitatge que el Síndic també reconeix en el seu informe.
