“Toca a les catalanes i als catalans decidir el seu futur. És a les seves mans i a les de tots nosaltres fer-ho possible, demostrar que la democràcia ens uneix per damunt de les legítimes i saludables discrepàncies”. Amb aquestes paraules, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident Oriol Junqueras han encoratjat la societat civil a defensar a partir d’ara un referèndum que des del passat 9 de juny ja té data –1 d’octubre– i pregunta –“Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?”–.
El compte enrere, doncs, ha començat. I ho ha fet amb dubtes damunt la taula –qui posarà les urnes, quin serà el cens, com serà la cobertura legal…– i un Estat espanyol que, a diferència del que va passar amb la consulta del 9-N, està disposat a posar tota la carn a la graella per evitar que hi hagi urnes l’1 d’octubre.
De fet, és precisament per això, per protegir-se, que l’acte del 9 de juny no va incloure cap firma ni contracte que es pugui recórrer, però la fiscalia ja ha portat igualment l’anunci als tribunals a través de la querella contra la consellera Meritxell Borràs. Sigui com sigui, el compromís públic del president i del vicepresident va ser clar i solemne: “El Govern es conjura a oferir totes les garanties i a vetllar per la rectitud del procés de convocatòria, organització i celebració del referèndum”, va afirmar Puigdemont, afegint que “la resposta que hi donin els ciutadans, en forma de ‘sí’ o de ‘no’, serà un mandat que aquest Govern es compromet a aplicar”.
Prèviament, Junqueras havia destacat que la decisió de tirar endavant el referèndum unilateral s’havia pres davant “d’un Estat deficient i injust, que exerceix antidemocràticament les seves funcions i perjudica els interessos econòmics del país”, recordant que a Espanya hi ha ministres que “encarreguen la fabricació de proves falses contra representants electes escollits democràticament”.
LA REPÚBLICA I ELS ‘COMUNS’
L’acte va escenificar de nou, amb la presència dels diputats de Junts pel Sí i la CUP, la unitat de les forces independentistes davant d’un procés que, ara sembla que sí, afronta la partida final. De fet, les cares d’alguns dels presents reflectien més aviat el pes de la responsabilitat i la dificultat del que els ve a sobre que no pas l’èpica o l’eufòria d’altres ocasions. Tots ells sabien que estaven fent un pas endavant del qual serà molt difícil fer marxa enrere.
Però a la foto del dia 9 hi va haver un gran absent: el partit d’Ada Colau. Els ‘comuns’, que sempre han defensat un referèndum com a eina per resoldre el conflicte, s’han desmarcat, almenys de moment, de la proposta unilateral del Govern, argumentant que no hi veuen suficients garanties. Sigui com sigui, amb la inclusió de la paraula “república” a la pregunta, feta a instàncies d’ERC i la CUP, s’intenta seduir els simpatitzants de Catalunya en Comú perquè vagin a votar el dia 1 d’octubre i eixamplin així la participació, fins i tot encara que els seus dirigents no acabin donant suport al referèndum.
“El Govern no estarà sol”
La resposta de la societat civil independentista a l’anunci de la data i la pregunta del referèndum no es va fer esperar. Dos dies després, diumenge 11 de juny, milers de persones –30.000 segons la Guàrdia Urbana– van recollir el guant llançat pel Govern en un acte organitzat per l’ANC, Òmnium i l’AMI a Barcelona que va servir per conjurar-se i deixar clar a l’Estat espanyol que no ho tindrà fàcil per impedir que Catalunya voti el primer diumenge d’octubre.
“Els catalans votarem aquest 1 d’octubre, i quan el Govern compleixi amb el mandat democràtic no estarà sol”, va deixar clar l’exentrenador del Barça Pep Guardiola, que va posar veu al manifest de les entitats independentistes i va convertir-se en l’actor principal de la jornada. “El Govern ha de saber que tots i cadascun de nosaltres estarem al seu costat”, va clamar un Guardiola que va injectar eufòria entre els milers d’assistents a l’acte.
Entre crits de “No esteu sols”, “Votarem” o el clàssic “Independència”, Guardiola va voler “deixar ben clar que el pròxim 1 d’octubre votarem en un referèndum per decidir el nostre futur”. “Votarem encara que l’Estat no ho vulgui”, va dir abans d’apel·lar “a tots els demòcrates d’Europa i del món a fer-nos costat en la defensa dels drets avui amenaçats a Catalunya” i de titllar l’Estat espanyol d’“autoritari”. “Ara més que mai acudirem a les urnes: no fallarem!”, va concloure Guardiola. Primer, però, caldrà que no fallin els polítics.
