La contaminació de l’aire provoca cada any víctimes mortals. Foto: Alfons Puertas (Observatori Fabra)

La llei del tabac del 2005 va ser clau perquè socialment es fes un canvi de xip sobre el perill de fumar. Gairebé 15 anys després, la gent es posaria les mans al cap si, de cop i volta, es pogués tornar a fumar als bars i restaurants. En el cas de la contaminació de l’aire, la consciència social sobre la gravetat del problema encara ha de créixer, però va en augment.

Deixant de banda la consciència social, el cert és que el problema de la contaminació al conjunt de municipis de l’àrea metropolitana és greu. La realitat parla per si sola i és preocupant: entre l’any 2010 i el 2017 a Barcelona hi va haver 3.393 morts que es poden atribuir a la contaminació. Les xifres formen part d’una estimació que l’Agència de Salut Pública de Barcelona va fer en el seu informe del 2017 referent a l’estat de salut de la capital catalana.

ELS COTXES, EL PROBLEMA
El causant principal de la contaminació viatja sobre quatre rodes. Els vehicles, majoritàriament els cotxes, provoquen entre el 60 i el 70% de la pol·lució que hi ha a la metròpolis. Entre les rondes i Barcelona es mouen un milió de vehicles diàriament. De tots aquests cotxes que entren a la capital catalana, dues terceres parts provenen de fora de la ciutat.

Davant d’això, i de la mateixa manera que el 2005 es va fer la llei del tabac, quines mesures han pres els polítics per intentar reduir el problema? A partir de l’1 de gener de l’any que ve entrarà en vigor l’anomenada Zona de Baixes Emissions de forma permanent, que prohibirà l’entrada dels cotxes més contaminants, els que no tenen cap etiqueta ambiental de la DGT, al territori que queda a l’interior de l’anella que formen les Rondes. Es calcula que seran uns 50.000 vehicles.

EFECTE LIMITAT
La Zona de Baixes Emissions inclou una àrea de 95 quilòmetres quadrats que abraça gairebé tota Barcelona –en queda fora la Zona Franca– i àrees dels municipis per on passen les rondes com Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat o Cornellà mateix. En el cas de la ciutat, la mesura només afectarà el barri de Femades, que és l’únic que queda dins de la circumval·lació de la capital catalana. Així doncs, a efectes pràctics, la mesura no tindrà un gran impacte en la circulació de la ciutat.

De fet, els qui més en patiran les conseqüències seran els transportistes que hagin d’anar al polígon industrial de Femades. A més, en aquest cas, els impulsors de la mesura han donat una moratòria d’un any a camions i furgonetes perquè transportistes i repartidors s’hi puguin adaptar.

La prohibició s’aplicarà entre els dilluns i els divendres, de les set del matí a les vuit del vespre. La Zona de Baixes Emissions existeix des de l’1 de desembre del 2017 de forma no permanent, però no s’ha aplicat mai.

Durant la presentació pública de la mesura es va explicar que les multes que s’hauran de pagar per no respectar la prohibició seran de 200 a 999 euros, si no hi ha episodi de contaminació, i de 499 fins a 1.800 euros si n’hi ha. Hi haurà, però, un període d’adaptacions i les sancions no es començaran a posar fins a l’1 d’abril.

MESURA INSUFICIENT
Les entitats ecologistes, per la seva banda, creuen que les mesures restrictives que contempla la Zona de Baixes Emissions no són suficients. Des d’Ecologistes en Acció denuncien “la inacció” de la Generalitat “davant la greu situació de contaminació” i reclamen restriccions “urgents” del trànsit “per protegir la salut de la ciutadania”. L’entitat recorda que la situació “d’emergència sanitària” va més enllà dels episodis puntuals d’alta contaminació. A banda de la reducció “dràstica” del trànsit motoritzat, l’entitat considera que cal fer un pla amb protocols d’actuació que s’activin amb més antelació.

Qui també creu que fan falta mesures dràstiques són la Plataforma per la Qualitat de l’Aire i el Moviment per la Justícia Climàtica, i demanen un peatge urbà “per reduir un 50% els vehicles privats”.

Precisament, la qüestió del peatge va ser un dels temes que es van tractar el passat 10 de juliol durant la constitució de la Taula per l’Emergència Climàtica que impulsa l’Ajuntament de Barcelona. L’alcaldessa Ada Colau va afirmar pocs dies després que s’estudiarà la seva implantació, tot i que la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va dir que la seva aplicació depèn del permís de l’Estat.

MULTA EUROPEA
Que el problema és greu ho evidencia la decisió de la Comissió Europea (CE) de finals de juliol de portar l’Estat espanyol als tribunals per no fer prou contra la contaminació. Segons la CE, les últimes dades de la qualitat de l’aire demostren que s’han sobrepassat de forma persistent els límits legals de pol·lució a Barcelona, Terrassa, Sabadell, el Prat del Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet i Granollers. Tanmateix, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, considera que “les dades no són tan dolentes perquè ens portin davant d’un tribunal europeu”, ja que a Catalunya “només dues estacions superen el límit, i pels pèls: són dues estacions de Barcelona”.

A finals de juliol, Calvet, juntament amb Sanz, Antoni Poveda (AMB) i Xesco Gomar (Diputació) van fixar en 18 mesos el termini per complir els límits que marca Europa. Tot plegat en el marc d’una cimera contra la contaminació on la Generalitat, 40 municipis i entitats supramunicipals van conjurar-se per ampliar la zona de baixes emissions, incrementar el transport públic i fer més carrils bus-VAO, entre altres mesures.