Segons les xifres que té l’Ajuntament, a Cornellà hi ha 6 desnonaments a la setmana, de mitjana. Davant d’aquestes dades, el consistori explica que atén totes les famílies que hi acudeixen per demanar-los ajuda i treballa per tal de trobar una solució d’emergència per als casos més urgents. El de Jordi Rodríguez i la seva parella era un d’aquests.
Segons explica Montserrat Pérez, regidora de Polítiques Socials, el dia 21 de març la parella va acudir als serveis socials perquè tenien una ordre de desnonament per a l’endemà. L’Ajuntament va demanar que s’aturés aquella petició per tal de trobar-los una solució d’emergència i ho van aconseguir. Des de llavors, Pérez assegura que els treballadors públics van estar en contacte amb la família per tal de buscar la millor solució per a ells, ja que es tractava d’un cas ple de “fragilitats familiars”.
Però a finals de maig van rebre una segona ordre de desnonament. El consistori va tornar a demanar al tribunal que l’aturés, però en aquest cas el jutge no ho va acceptar i va fixar dijous 14 de juny com a data per dur a terme l’execució.
A primera hora del matí, la comitiva judicial es va presentar al pis del carrer de les Camèlies on vivia la parella, que no els va obrir la porta. Davant la negativa, els funcionaris van trucar als Mossos d’Esquadra. Quan Jordi Rodríguez va sentir que qui picava la porta era la policia, va saltar per la finestra del desè pis i va morir a l’acte.
La regidora explica que l’Ajuntament no està present als desnonaments perquè l’acompanyament a la família es fa prèviament, a banda que no volen estar en un acte que no comparteixen, diuen. Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) comenten que ells no sabien que se’ls estava desnonant, que si no haurien estat amb la família a peu de carrer per evitar que la comitiva judicial entrés al bloc.
Ara, el consistori estudia la possibilitat de denunciar el Banco Popular, antic propietari del pis, per haver impulsat el desnonament tot i les peticions de l’Ajuntament per aturar-lo.
“Els ajuntaments no tenim
eines per fer-hi front”Des de l’Ajuntament, Montserrat Pérez, regidora de Polítiques Socials des de 2011, assegura que els governs locals no tenen prou eines ni musculatura per solucionar el problema de la vivenda. A més, remarca que les competències en matèria d’habitatge no són locals.
Per això assenyala l’Estat i el Govern de la Generalitat com a culpables d’una “problemàtica que és a tot arreu”. Pérez considera que les dues administracions han tingut una “manca de polítiques actives d’habitatge” que ha provocat situacions com les que es pateixen a la ciutat. Per exemple, des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Víctor González afirma que, des de principis d’any, a Cornellà hi ha hagut 56 desnonaments i ara hi ha 48 processos en marxa.
Per evitar nous casos com el de Jordi Rofríguez, González explica que la PAH reclama formar part de la Mesa d’Emergència Social de la ciutat, treballar més estretament amb els serveis socials per aportar la seva experiència i crear un protocol antidesnonaments.
