El diccionari defineix la paraula ‘compromís’ com “obligació contreta per una promesa, una paraula donada”. Un terme que ens serveix per explicar la trajectòria dels sindicalistes José Cano i Esteban Cerdán, morts l’any passat i que seran distingits regidors honoraris el 5 de maig en un acte solemne a l’auditori de Sant Ildefons. Dues persones clau per entendre el moviment obrer del tardofranquisme i la transició.
“Van posar en risc la seva comoditat i estabilitat laboral i familiar per la lluita obrera i l’interès col·lectiu”, afirma Francesc Castellana, president de la Fundació Utopia, la qual ha impulsat darrerament el documental El Cinturón Rojo, dirigit per Luis Campo Vidal. Castellana recorda “la passió” de Cerdán i “la paciència i serenitat” de Cano, que ja en època democràtica van ser regidors del PSUC al Ple.
Qui recorda amb especial emoció els dos homenatjats és Simón Ródenas, company i amic pròxim de Cerdán. “Sempre tenia ganes de fer coses i la seva solidaritat era permanent”, explica Ródenas a Línia Cornellà, que rememora que el va conèixer a Laforsa amb 16 anys. Un nom, el d’aquesta fàbrica d’Almeda, estretament lligat a la història local, comarcal i nacional. I és que durant 106 dies –del novembre del 1975, nou dies abans de la mort de Franco, al febrer del 1976– va ser l’escenari d’una de les vagues més llargues de la història de Catalunya i d’Espanya i que va quedar registrada en un llibre, O tots o cap, escrit a sis mans entre Ródenas, Cerdán i Manuel González, un altre dels protagonistes.
Una aturada que va rebre el suport de tota la comarca, fins al punt que es diu que un comandament militar franquista va dir que “després d’ETA, el perill més greu que té Espanya és Cornellà”. Ara, la ciutat vol reconèixer la part de responsabilitat de Cano i Cerdán en aquella afirmació.
Un homenatge merescut, coincideixen a dir Castellana i Ródenas, però que caldria fer extensiu a “molts altres més que van patir pallisses i fins i tot la mort” a mans de la repressió franquista i sense els quals tampoc s’entendria el moviment obrer, destaca un Ródenas que escull acabar l’entrevista recordant l’arenga del seu excompany González al final de la vaga de Laforsa: “Companys, la lluita segueix”.
La Federació d’Associacions
de Veïns celebra 30 anysLa lluita obrera no es podria entendre sense les reivindicacions veïnals, i a la inversa. En aquest sentit, aquest mes d’abril la Federació d’Associacions de Veïns de Cornellà (FAVCO) ha posat en marxa un programa d’activitats per celebrar el seu 30è aniversari. El dia 26 es donarà el tret de sortida amb un acte al Castell.
La FAVCO va néixer amb l’objectiu de “coordinar totes les iniciatives de solidaritat i suport ciutadà que es gestionaven sota les diferents associacions de veïns dels barris”, expliquen des de l’entitat. Va ser una federació veïnal pionera a la comarca i, de fet, va impulsar la creació de la Federació d’Associacions de Veïns del Baix Llobregat i de la Confederació d’Associació de Veïns de Catalunya.
En un principi, entre les reivindicacions de la FAVCO els anys 70 i 80 del segle passat hi havia la construcció d’escoles, centres de salut o la urbanització de molts carrers. Ara se centra en “defensar els drets socials de les persones i la seva dignitat”, i compta amb més de 8.000 associats.
També va ser una de les entitats impulsores de la Botiga Solidària i de l’Oficina de Mediació Hipotecària.
