Segons l’Informe de Política Lingüística de la Generalitat, presentat el dia 16, poc més de la meitat dels veïns de la ciutat sap parlar català. L’estudi assenyala que només el 57,2% el coneix, col·locant Cornellà com la tercera ciutat on menys gent és capaç de fer-lo servir, per sota de Santa Coloma –amb el 50,7%– i l’Hospitalet –54,7%–. Per contra, Sant Cugat del Vallès és la ciutat on més persones saben parlar la llengua, amb un 82%.
Aquest estudi està elaborat amb dades del 2011 –any en què es va fer l’últim cens de població– i mostra informació sobre les 50 ciutats amb més habitants de Catalunya. De fet, aquest és un aspecte important a ressaltar, ja que l’informe deixa de banda gran part dels municipis catalans. De fet, si mirem l’última estadística (2011) sobre el coneixement del català que va elaborar l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), la població que coneix la llengua puja al 95%.
Sigui com sigui, l’informe de la Generalitat ofereix, a priori, unes xifres sorprenents pel que fa a la ciutat. No ho veu així, però, Enric de Vilalta, director del Consorci de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà. “No són per llançar coets, però cal contextualitzar-les”, assegura. En aquest sentit, recorda que als anys 80 la xifra de veïns que sabien parlar català era del 36% i que, per tant, hi ha encara “camp per córrer”. A més, recorda que va ser a Cornellà on va néixer el 2002 un dels projectes més ambiciosos i coneguts de la normalització de la llengua catalana: el Voluntariat per la llengua.
Gestionat pel CNL local i impulsat per la Direcció General de Política Lingüística, aquest programa vol facilitar la pràctica del català entre persones amb un nivell bàsic perquè el practiquin en el seu dia a dia, generalment de la mà de voluntaris que, a més, s’acostumen a mantenir una conversa sense haver de canviar al castellà. El 2003 la Generalitat el va adoptar com a programa de govern i, des d’aleshores, ha ajudat milers de persones a millorar el seu català. Un projecte que “s’ha consolidat com una gran eina de participació”, afirma De Vilalta, que remarca que s’ha estès a la resta de territoris de parla catalana.
UNA REALITAT DIFERENT?
Amb l’informe del Govern a les mans, però, es fa palès que “encara hi ha molta feina a fer”, tal com explica a Línia Cornellà Rosa Monforte, portaveu de Plataforma per la Llengua del Baix Llobregat-Esparreguera. Monforte considera que de l’informe se’n poden extreure tres tipologies de territori: un amb un alt coneixement del català, un altre que s’hi aproxima i un tercer, com és el cas de Cornellà i l’àrea metropolitana de Barcelona, amb uns nivells encara més inferiors. “El Baix Llobregat és una zona difícil”, afirma Monforte, que recorda les múltiples activitats que porta a terme l’entitat al nord de la comarca. I pel que fa al sud? “Som voluntaris, de moment no podem arribar a cobrir tot el Baix”, reconeix la portaveu. De totes maneres, cobrir la comarca sencera és una de les metes que es marca.
Seguint amb l’anàlisi de l’informe, Monforte proposa un punt de vista diferent. “El pitjor no és si hi ha més o menys persones que puguin parlar català, sinó aquelles que, sabent-lo fer servir, no ho fan”, argumenta. És per aquesta raó que cal “sensibilitzar encara més la població” perquè “es canviïn alguns hàbits” per ajudar a estendre l’ús de la llengua catalana. Amb tot, una feina de “formigueta”, diu Monforte, que encara té molt recorregut.
