Arnau Funes ens visita pocs dies abans d’arrencar la campanya oficial de les municipals amb la creença que aquests comicis trencaran la dinàmica d’altres anys i, amb ella, la majoria absoluta del PSC. El candidat assegura que “l’alternativa d’esquerres” als socialistes és la seva formació.
Queda un mes per a les eleccions municipals. Té bones expectatives?
Tinc bones sensacions, amb modèstia i humilitat. Hi ha molta gent que ens diu que els agrada la nostra proposta i estic molt content de com hem fet la nostra llista.
Creu que aquests comicis suposaran la fi de la majoria absoluta del PSC a Cornellà?
Espero que sí, o fins i tot un canvi més profund. El model socialista està esgotat.
Es presenten com una alternativa als socialistes?
Si es mira cap a l’esquerra, l’alternativa som nosaltres. Actualment som el tercer grup municipal i hem fet un bon paper a la ciutat tant a les europees com a les estatals. Hem fet bona feina aquests quatre anys i tenim un equip sòlid.
Mirant l’escenari postelectoral, reeditaria un pacte amb el PSC per tornar a entrar al govern municipal?
Partim de la base que hi ha possibilitats que nosaltres aconseguim l’alcaldia. Per tant, la nostra prioritat serà fer un acord d’esquerres a Cornellà. Si el podem liderar nosaltres, bé, i si l’ha de liderar una altra força d’esquerres, ho analitzarem. Tot i així, tenim una predisposició inicial a poder fer aquest tipus d’acords amb altres forces.
Com poden ser Esquerra Republicana i Cornellà En Comú, dues forces que tenen opcions d’entrar a l’Ajuntament…
El primer compromís que tenim és amb el nostre programa. Crec que no hi haurà majoria absoluta de ningú, ja que quedarà un escenari on per força s’haurà de dialogar, negociar i arribar a acords. Per tant, amb els primers i amb els únics que ens podem posar d’acord és amb la gent d’esquerres.
Tem que la creació d’una candidatura d’esquerres i “rupturista” com Cornellà En Comú li pugui treure vots?
És una candidatura rupturista, com bé has dit. No és una candidatura unitària. Nosaltres volíem construir una candidatura unitària, però no ha pogut ser. Per a mi hi ha molt poca diferència entre aquesta candidatura i la de Des de Baix, del 2011. El que sí que hi ha són maniobres estranyes per captar noms i sigles d’organitzacions que finalment no estan en aquest procés. La candidatura unitària, innovadora i nítidament d’esquerres és la nostra, ja que tenim més independents i gent nova que mai. Cadascú sabrà quines opcions vota.
De fet, vostè va fer una crida a sectors crítics d’aquesta candidatura i a altres del PSC perquè s’afegissin a la llista de Movem Cornellà. Ha tingut èxit?
Fa poc vam signar un acord amb MES a tota la comarca. Per tant, sectors crítics dels socialistes vindran a participar amb nosaltres. A la nostra llista, a més, hi tenim tres persones que havien format part de les llistes del PSC amb anterioritat, i també hi ha regidors de l’època Montilla que estan venint a participar en els nostres actes. També comptem amb el president de l’Associació de Veïns de Sant Ildefons o l’antic coordinador dels Geganters de Cornellà, persones que estaven a les primeres fotos de Podem a la ciutat.
Considera que un Ple municipal fraccionat beneficia o perjudica la tasca de govern?
Facilitar que es presentin totes les candidatures possibles a Cornellà, tant per l’esquerra com per la dreta, ha estat una pràctica habitual del govern socialista. Això beneficia la majoria absoluta perquè fracciona el vot alternatiu i aquest perd força. La majoria de Balmón se sustenta en el fet que ni ERC, ni Ciutadans ni Plataforma van treure cap regidor a les eleccions de 2011. Amb tot, en un escenari com el de Cornellà, on és difícil que els suports als socialistes baixin dels 10.000 o 12.000 vots, qualsevol cosa que ajudi a fraccionar el vot alternatiu reforça la majoria absoluta del PSC.
Parlant de propostes, si fos alcalde reformularia el Reglament Orgànic Municipal (ROM) per permetre més la participació ciutadana als plens?
Claríssimament. En relació amb el ROM hi ha un mite i una realitat. És una normativa restrictiva pel que fa a la participació en el Ple. Però també molts dels que critiquen aquest reglament mai no han fet ni una sola instància per demanar que es faci una audiència pública en relació amb qüestions locals. El que volem és canviar el ROM, perquè davant de qualsevol decisió substancial sigui obligatori fer una audiència pública per escoltar la veu dels ciutadans. També donarem la possibilitat que la gent pugui fer preguntes i proposar iniciatives al Ple.
No es corre el perill de convertir el Ple en una assemblea?
És cert que el Ple no pot ser una assemblea ciutadana, però hi ha aspectes que es poden regular per celebrar debats amb els ciutadans. Balmón sempre diu que “mai” cap entitat no li ha demanat intervenir al Ple, cosa que no és certa. El que no pot ser és que a Badalona Albiol faciliti la intervenció d’associacions de veïns al Ple i no ho faci Balmón a Cornellà.
És curiós, perquè fa poc l’alcalde oferia als cornellanencs prendre’s un cafè amb ell per parlar sobre la ciutat…
Per a ell, la interpretació de la participació és aquesta. És la de “a mi m’han votat i durant 4 anys prendré decisions”. La nostra percepció és que durant els 4 anys administrarem el bé comú i farem tot el possible per parlar amb els ciutadans. El centre d’un ajuntament no és l’alcalde, és el ciutadà.
Una altra de les assignatures pendents de la ciutat és el seu petit comerç. Què creu que falla a Cornellà en aquest aspecte?
Falten polítiques de suport decidit al petit comerç. No és normal que a artèries principals com la Rambla o el carrer Miranda els negocis canviïn tant. Hi ha una decisió municipal de mantenir els centres comercials funcionant, i aquí tenim tres monstres que es mengen el petit comerç, com l’Splau, el Corte Inglés i, en menor mesura, l’Eroski.
És partidari de reformular aquest últim?
El problema de l’Eroski va ser la seva ubicació. Montilla va decidir als anys 90 col·locar-lo on és ara i no on hi ha la Fira. Aquest canvi hauria modificat la fesomia de la ciutat.
A millor o a pitjor?
Hauria canviat. No sé què hauria passat, però possiblement l’Splau no hauria vingut i ara tindríem un nucli cultural al centre de Cornellà.
Parlant d’altres qüestions, creu que la ciutat està bruta?
Està més bruta que fa uns anys, per dos motius. Perquè malauradament hi ha més gent que té més temps lliure i està al carrer i perquè s’ha ajustat la despesa del servei de neteja. Malgrat això, no comparteixo la visió que la ciutat està més bruta que mai.
Canviant de tema, l’Ajuntament assegura que ha augmentat les partides socials en 1,6 milions en els darrers anys. Creu que des del consistori es fa tot el necessari per combatre els efectes de la crisi?
Globalment s’estan fent coses, però es pot fer més. Es fa més que a altres ajuntaments on governen altres partits, sí. Que nosaltres ho faríem diferent, també. Tot i així, els serveis socials municipals no estaven preparats per atendre una situació d’emergència social com la que estem vivint. Quan va començar la crisi, l’estructura de l’Ajuntament era massa horitzontal. En aquests quatre anys, però, s’ha organitzat millor.
De totes maneres, cal reformular el consistori?
Evidentment. El primer que s’ha de fer és reestructurar les àrees perquè tinguin capacitat d’intervenció. Cal reorganitzar l’Ajuntament perquè sigui més eficaç, tot i que el gran problema és que tenim una ciutat amb un nivell de formació i de rendes baix.
Quines són les seves propostes en matèria social?
Una de les nostres propostes és que l’Ajuntament tingui un fons d’habitatge social potent. També volem fer un catàleg de prestacions clar, perquè els ciutadans no saben quines ajudes tenen i per què. Cal ajudar també la gent gran i dependent. A Cornellà hi ha 5.000 persones de més de 65 anys que viuen soles a casa. I als barris com Sant Ildefons o Gavarra, on es concentra aquesta població, entre el 50 i el 70% dels edificis no tenen ascensor.
Han augmentat les desigualtats socials a Cornellà?
Sí, però no només és culpa de l’Ajuntament, que ha posat la cara quan uns altres no ho feien. No obstant això, necessitem un alcalde que acompanyi les lluites i no les mediatitzi. Que no vagi a negociar a les conselleries del Govern amb la motxilla plena d’altres negocis que només responen a interessos d’un partit en concret.
