La ciutat més gran de Baix Llobregat està vivint els dies previs al referèndum de l’1-O amb intensitat. Si en un principi el debat es va centrar en la necessitat o no de cedir espais municipals perquè la gent pogués votar, aquests últims dies els esdeveniments han col·locat l’epicentre de la discussió en el dret d’expressió.
I és que les detencions d’alts càrrecs de la Generalitat del 20 de setembre, els registres a impremtes i l’assetjament als mitjans de comunicació han escalfat els ànims i han sumat a la causa del referèndum a persones que, a priori, en recelaven o no n’estaven convençudes.
Però anant enrere en la línia cronològica dels fets, es pot dir que l’Ajuntament va ser dels primers que va tancar la porta a col·laborar amb l’1-O. Aquell famós “no sé de què em parla” que va dedicar l’alcalde Antoni Balmón al referèndum en directe a Catalunya Ràdio poc després del seu anunci per part del Govern, va anar acompanyat d’una moció aprovada al Ple on s’assegurava que el consistori “respectarà la legalitat” si es demana la seva col·laboració en cas que es convoqui formalment el referèndum. Línia Cornellà s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament per saber el seu posicionament al respecte després de la convocatòria oficial de l’1-O de principis de mes, però fonts municipals han indicat que no faran cap comentari al respecte.
Malgrat la manca de suport municipal, les entitats i partits sobiranistes van posar en marxa la campanya pel referèndum. Una campanya que no s’ha vist exempta de polèmica, després que diferents col·lectius hagin denunciat la retirada de pancartes a favor de l’1-O per part de la brigada municipal. Ho han fet a través d’una instància municipal on qualifiquen els fets “d’atemptat contra la llibertat d’expressió”. L’escenificació de la protesta va tenir lloc el dia 18 davant del consistori, quan membres de l’ANC, Òmnium, Súmate, ERC, PDeCAT i Cornellà En Comú (CeC) van fer una crida per la democràcia i perquè l’1-O s’obrin els col·legis electorals habituals.
Interpel·lats sobre aquests fets, les mateixes fonts municipals han evitat fer cap comentari.
CRIDA A LA PARTICIPACIÓ
Sigui com sigui, la ciutat està jugant un paper important en tot plegat. De fet, una de les figures més representatives del dret a decidir i de la història de la ciutat, l’exalcalde Frederic Prieto, va impulsar un manifest a principis de mes en el qual es fa una crida a votar l’1-O, el qual ha rebut el suport de prop d’un centenar d’alcaldes, regidors i exrepresentants polítics de la comarca, alguns d’ells de formacions com ICV o el PSC.
Per altra banda, el Patronat va acollir el dia 17 un acte a favor de l’1-O amb el mateix Prieto, el diputat Lluís Llach i David Companyon, mentre que el dia 22 va ser l’epicentre d’una xerrada a favor de l’autodeterminació.
FUNES, INCREPAT A SARAGOSSA
Una de les imatges més tristes d’aquests dies va ser l’assetjament per part de 400 ultres que van patir càrrecs electes de tota Espanya a un pavelló de Saragossa el dia 24, on s’havien reunit per reclamar una solució política al conflicte amb l’Estat. El cap de files ecosocialista al Ple, Arnau Funes, ho va viure en primera persona. “Ens van dir de tot”, explica a aquesta publicació. A més, recorda com un policia –un dels pocs que hi havia per protegir els càrrecs– els va instar a no sortir del pabelló perquè “provocaven” els manifestants. Tot i els incidents, Funes posa èmfasi en la “valentia” dels polítics que van participar-hi, cosa que considera “una evolució important”.
