“Anem endavant. El 9N hi haurà locals, urnes i paperetes”. Aquest és el missatge que va voler llançar dimarts 14 Artur Mas després d’una nit plena de desconcert i que va acabar amb el consens polític “esquerdat”, en paraules del president. La seva proposta es presenta com una “consulta anticipada a la definitiva”: unes eleccions plebiscitàries amb una eventual gran coalició sobiranista.
Les reaccions polítiques han estat dispars i variants en els últims dies i ara es busca refer la unitat dels partits sobiranistes davant d’un nou 9N que, en forma de procés participatiu, no és la consulta que s’havia pactat però sí una oportunitat per votar la pregunta acordada i tornar a demostrar la força de la majoria social a favor del dret a decidir. A més, partits i entitats volen complementar la jornada amb una protesta per denunciar el govern espanyol davant la Unió Europea per haver impedit la consulta original.
ELS DETALLS QUE SE SABEN
La nova ‘consulta’ no es farà d’acord amb el decret del 9N, suspès pel Tribunal Constitucional, sinó partint de “marcs legals preexistents de participació ciutadana” competència de la Generalitat. Això té diverses conseqüències, també per al govern espanyol: la possibilitat d’impugnar-la és difícil –tot i que ja ha anunciat que ho vol fer–.
Dit això, no hi haurà un cens electoral: caldrà registrar-se personalment amb el DNI al lloc de la votació al moment d’exercir el vot –de manera informàtica per evitar duplicitats–. Ho podran fer els majors de 16 anys residents a Catalunya i també els catalans que visquin a fora però que al DNI hi consti que resideixen aquí. En aquest sentit, no hi haurà vot anticipat però els 15 dies posteriors al 9N es podrà votar si s’acredita que no es pot fer el dia 9, de tal manera que el dia 10 només es donaran els resultats provisionals.
Per dur a terme la nova ‘consulta’ es necessitaven 20.000 voluntaris –una xifra que s’ha superat i que ha arribat a fregar els 40.000– i es disposarà de 6.434 meses electorals en 1.259 locals, sobretot instituts públics de la Generalitat. 942 dels 947 municipis tindran locals: el 99,9% de catalans no s’haurà de desplaçar del seu municipi per poder votar.
Diferents posicionaments a la ciutat davant el nou 9N
Els partits cornellanencs han reaccionat de maneres diverses a l’anunci de la nova ‘consulta’ del 9N.
“El 9 de novembre hi haurà urnes a Cornellà i la mateixa pregunta pactada”, explica Jordi Rosell, portaveu de CiU a Cornellà. Rosell també afegeix que “la segona volta la tindrem en unes eleccions plebiscitàries més endavant”. En aquest sentit, el grup municipal convergent presentarà al pròxim Ple del dia 30 d’octubre una pregunta on s’interpel·la l’alcalde Balmón sobre si cedirà locals per celebrar la ‘consulta’ del 9N.
Més crític es va mostrar el portaveu d’ICV-EUiA al Ple. Arnau Funes és contrari al fet que “el Govern de CiU vulgui fer creure a la gent que aquesta consulta és com la primera que es va pactar”. A més, Funes considera que “aquesta enquesta no pot substituir la consulta” perquè “no compta amb un cens”.
Raquel Albiol, alcaldable d’ERC, assegura que des de la seva formació defensaran “al màxim aquest nou sistema de participació”, tot i que “considerem que la consulta es podia fer”, i emplaça el Govern a convocar eleccions després de la votació.
