El dret a l’habitatge, una qüestió candent a la ciutat. Foto: Google Maps

La qüestió de l’habitatge ha capitalitzat el debat polític durant l’abril a la ciutat. El mes començava després de l’aprovació al Ple de març d’una moció del PSC en suport a un canvi legislatiu per recuperar pisos ocupats de manera il·legal. Aquesta modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil, proposada per membres del Col·legi d’Advocats de Barcelona, contempla incorporar una clàusula que permeti desallotjar i recuperar immediatament la possessió d’un habitatge ocupat sempre que els seus propietaris siguin persones físiques, entitats socials o administracions amb pisos socials.

Segons el govern municipal, si s’impulsés aquest canvi es podria actuar contra les màfies que ocupen els pisos i els lloguen de manera irregular a famílies amb situació vulnerable. Una situació que també genera “greus conflictes de convivència” amb la resta de veïns. “Hem escoltat molta gent de la ciutat que viu amb por a les seves comunitats perquè hi ha pisos ocupats”, va dir durant el Ple el tinent d’alcalde d’Espai Públic i Convivència, Antonio Martínez Flor.

La proposta, tanmateix, va generar un debat encès a una sala de plens on hi havia molts membres de la PAH, que van seguir molt atentament la sessió. Després de l’exposició de la moció per part dels socialistes, va ser el torn del regidor Ignasi Doñate, d’ERC, que va criticar una proposta que “parteix d’un enfocament pervers”, ja que situa “com a primer problema” la dificultat de desallotjar els ocupants d’un habitatge, quan la principal qüestió a resoldre “és la restauració del dret a un habitatge digne”.

En aquesta línia es va expressar la regidora no adscrita, Mari Carmen López, que va lamentar que la moció “criminalitza l’ocupació” i no fa diferenciació entre màfies i famílies que recorren a aquest extrem per no quedar-se al carrer. Un posicionament amb el qual va coincidir el portaveu d’ICV-EUiA, Arnau Funes, que va augurar que “aquestes situacions continuaran mentre no es garanteixi el dret a l’habitatge d’una forma efectiva”.

María José Ruiz, de Cornellà en Comú, va exigir anar “a l’arrel del problema”, el qual considera que és que “hi ha molta gent que no té on viure”.

El debat va pujar de to durant les intervencions del PP. El regidor popular Manuel Casado va començar la seva argumentació defensant la propietat privada, va titllar de “brindis al sol” la moció del PSC i va proposar negar l’empadronament a les persones que ocupin il·legalment un pis, una idea que va mereixer una escridassada per part de membres de la PAH, un fet que es va produir de nou durant la resposta de Martínez Flor a les intervencions crítiques de l’oposició. Moments tensos durant els quals un membre de la PAH va dirigir-se als regidors per reclamar que no criminalitzessin les famílies que han d’ocupar perquè no poden viure en cap altre lloc. Al final, la moció es va aprovar amb els vots del PSC i C’s, l’abtenció del PP i el vot contrari de CeC, ERC i ICV-EUiA.

EL SÍNDIC HO CORROBORA
Això va ser el dia 30 de març, però és que 12 dies després el Síndic de Greuges de la ciutat, Joan Barrera, va indicar que l’habitatge, juntament amb l’ensenyament, era un dels principals temes de queixa a Cornellà. Ho fa ver a la Sala de Ples durant la presentació de l’informe anual de l’oficina.

Barrera considera “inadmissible” que encara hi hagi desnonaments que afectin persones en risc d’exclusió social i lamenta que no hi hagi xifres exactes dels pisos buits que podrien destinar-se a lloguer social. El Síndic també va demanar tractar la problemàtica dels veïns de la ciutat que viuen a habitacions en condicions precàries.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram