L’Alzheimer serà, segons els experts, una epidèmia en els pròxims anys. Foto: Arxiu

La malaltia d’Alzheimer suposarà un cost d’entre 7.000 i 7.700 milions d’euros a la societat catalana d’aquí a 30 anys. Aquesta és la principal i contundent conclusió d’un estudi fet per la Fundació ACE-Barcelona Alzheimer Treatment & Research.

Aquest tipus de demència ja és el quart problema de salut d’àmbit mundial i la previsió és que les persones afectades augmentin en els pròxims anys a causa de l’envelliment de la població. Els experts de la Fundació ACE alerten que “estem davant una autèntica epidèmia d’àmbit mundial en els pròxims anys”. Una realitat, avisen, que s’haurà d’afrontar adaptant el sistema sanitari, el sistema de serveis socials i assegurar una inversió més gran en recerca mèdica. El director de relacions corporatives de la Fundació, Antoni Gelonch, recorda que actualment “s’inverteix 30 vegades més en recerca sobre el càncer i 15 vegades més en recerca sobre malalties cardiovascular que en Alzheimer”.

ELS CUIDADORS, AFECTATS
A aquests costos econòmics evidents que s’hauran d’assumir i que afectaran els programes públics de pensions i l’assistència sociosanitària, cal afegir-hi, alerten els autors de l’estudi, els problemes que pateixen els cuidadors, que són les persones que assumeixen les conseqüències més directes de la demència. De fet, un 40% dels enquestats en un estudi recent, familiars del malalt en la seva majoria, afirmen que tenen problemes econòmics i de salut derivats de la seva tasca. Una realitat que pot provocar-los malalties psicològiques i físiques amb més freqüència de l’habitual.

Per tot plegat, des d’aquesta fundació insisteixen que la societat es troba davant d’un “escenari complex” on es mesclen factors sociològics com l’increment de l’esperança de vida i la cronificació de la malaltia amb factors econòmics, com ara la precarietat laboral o la caiguda de la inversió pública en salut i serveis socials. “Les solucions improvisades són ineficaces i inviables i resulta obligatori desenvolupar estratègies i polítiques globals de consens, preventives i de llarg abast temporal”, conclou Gelonch.

 

El fenomen de la soledat
en els entorns urbans

Un dels aspectes que té relació amb el desenvolupament de l’Alzheimer és la soledat, que és un problema especialment preocupant en els entorns urbans.“Està demostrat que tenir una vida social rica endarrereix la malaltia. És molt important combatre el fenomen de la soledat i, de fet, al Regne Unit ja hi ha un ministeri dedicat a aquesta problemàtica”, afirma Gelonch.

A banda d’aquesta qüestió, el fet que un malalt visqui en un entorn urbà com el de l’àrea metropolitana pot ser positiu en tant que es té un accés més fàcil als serveis sanitaris. Uns serveis, però, que Gelonch avisa que “estan al límit perquè no hi ha inversió pressupostària”.

D’altra banda, un altre aspecte del món urbà que més aviat té una influència negativa en el desenvolupament de la malaltia és l’alimentació, que normalment és més bona i equilibrada entre la gent del món rural. Sigui com sigui, Gelonch remarca que “tot i que hi ha una mica més de malalts d’Alzheimer en entorns urbans, el repartiment és molt homogeni”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram