L’hostaleria és un dels sectors més afectats. Foto: Àlex Recolons / ACN
La ciutat ha perdut un terç dels contractes registrats a la Seguretat Social durant l’últim any. Si el desembre del 2019 hi havia 7.972 persones amb contracte de feina, a finals del 2020 la xifra havia baixat fins als 5.200. Segons l’informe elaborat per l’observatori del Fòrum Empresarial del Llobregat, en un any han desaparegut 2.772 contractes a Cornellà, la caiguda més important de la comarca, només per darrere del Prat.
Aquestes xifres també es tradueixen en un increment de les persones que s’han hagut d’apuntar a les llistes de l’atur, que durant el 2020 han sumat 1.539 casos més, la xifra més elevada de tota la comarca segons les dades recollides per l’Observatori del Consell Comarcal del Baix Llobregat. El desembre va acabar amb 6.025 cornellanencs i cornellanenques sense feina, un increment del 34,3% en comparació amb el mateix mes del 2019.
La diferència entre els contractes perduts al registre de la Seguretat Social i les persones que s’han apuntat a l’atur a la ciutat també permeten veure que l’impacte dels expedients de regulació i els tancaments d’empreses locals no només afecten els veïns i veïnes de la ciutat, sinó que l’efecte també el pateixen ciutadans d’altres municipis de la comarca que treballen a Cornellà.
Per altra banda, a la ciutat s’estan aplicant 59 expedients de regulació d’ocupació que afecten 287 treballadors. Nou d’aquests expedients són de reducció de jornada i afecten 85 persones, 49 són de suspensió de jornada, amb 195 afectats, i un ha estat d’extinció, amb set persones afectades. Per sectors, a l’hostaleria hi ha 143 persones afectades per un expedient.
PLANS LOCALS
Per fer front a aquesta situació, l’Ajuntament preveu contractar 87 aturats a través del Pla Local d’Ocupació que impulsa i que presenta algunes novetats, com l’augment de la jornada laboral al 75% o l’ampliació de la durada, que en algunes contractacions es podria elevar fins als dotze mesos.
El consistori preveu cobrir places d’auxiliars administratius i de biblioteca, de peons d’obra i de consergeria, però també de psicòlegs, periodistes o dinamitzadors esportius, entre d’altres.
