Per segon any consecutiu, Cornellà té el trist honor de ser la ciutat més endeutada del Baix Llobregat. Les dades sobre el deute viu de les entitats locals del 2014, que va publicar fa poc temps el Ministeri d’Hisenda, així ho indiquen, atribuint un deute de 80 milions d’euros a la ciutat. Aquesta xifra, però, és inferior als 92,3 milions que es van publicar l’any anterior.
D’aquests 80 milions, cinc corresponen al deute del consistori i la resta, uns 75, a l’empresa municipal Procornellà, el dèbit de la qual ha estat inclòs de nou a les dades que publica Hisenda. “Tornarem a demanar que no s’afegeixi el deute de Procornellà en aquest calaix”, afirma a Línia Cornellà Sergio Fernández, tinent d’alcalde i regidor d’Economia i Governança. A més, les dades globals que té el consistori no coincideixen amb les d’Hisenda. Segons Fernández, el deute real de Cornellà és d’uns 77,5 milions.
“Als resultats de l’any que ve es tornarà a veure un descens del nostre deute”, augura Fernández, que explica que de moment ja s’han amortitzat uns 10 o 11 milions, fruit de diverses operacions, com la venda d’uns terrenys al sector Siemens.
En termes generals, Cornellà, a més de ser el municipi més endeutat de la comarca, ocupa la tretzena posició del rànquing català, per darrere del Vendrell, i gairebé dobla la segona ciutat del Baix en aquesta classificació, Gavà, que acumula un dèbit d’uns 44,3 milions.
Amb tot, aquest deute representa uns 930 euros per habitant, un import que també és inferior al de l’anterior rànquing –que era de 1.064 euros–.
CRÍTIQUES DE L’OPOSICIÓ
Davant d’aquesta situació, els partits de l’oposició han coincidit a criticar el “triomfalisme” de l’equip de govern fa un parell d’anys, quan va traslladar la idea que Cornellà era una de les ciutats més sanejades de l’Estat, un fet que “no es corresponia amb la realitat”, lamenta Vidal Aragonès, portaveu de Cornellà en Comú, que creu que “s’han de posar llums i taquígrafs” per conèixer la realitat sobre el deute. Per últim, Aragonès insta a explicar l’origen del deute d’un consistori que, a judici de la seva formació, ha estat practicant “polítiques especulatives” a través de Procornellà. “Si no és així, que s’expliquin”, sentencia.
Similar és la postura del cap de files ecosocialista, Arnau Funes, que considera que algunes operacions de l’empresa municipal han estat realitzades “amb poc criteri” i sense saber quin benefici específic reportarien a la ciutat. “Hem de seure tots els partits per saber perquè volem Procornellà i, si no, replantejar-nos el seu futur”, conclou.
Sobre aquestes acusacions, el regidor Fernández argumenta que gràcies a Procornellà s’evita justament que agents privats “vinguin a especular” a la ciutat i “facin el que vulguin”, en referència al fet que l’empresa és propietària de diversos solars i habitatges al municipi.
Sigui com sigui, l’oposició considera urgent tractar el tema del deute de l’empresa municipal. Raquel Albiol, portaveu d’ERC, també qüestiona la gestió de Procornellà, la qual considera “opaca”, i la de l’equip de govern en relació amb el deute viu de la ciutat.
Per la seva banda, el portaveu de Ciutadans, Jorge García, desaprova l’acció municipal en aquest tema i considera que l’Ajuntament “ha fet trampes jugant al solitari” en “voler fer creure” que estava sanejat.
