Una imatge del parc del Canal de la Infanta. Foto: AMB
El gener del 2020 Catalunya es va dotar d’una directriu amb mesures per combatre escenaris de sequera que obligava els municipis de més de 20.000 habitants a presentar un pla d’emergència per adaptar aquesta directriu a la seva realitat. Tenien sis mesos per presentar-lo a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que havia de donar el seu vistiplau. Tres anys després, encara hi ha tres municipis que no l’han presentat, segons consta al web de l’organisme.
Al març, però, hi havia una desena de municipis que encara no l’havien presentat, entre ells Cornellà. Finalment, segons consta al web de l’ACA i han confirmat des del consistori, el pla es va presentar el 6 d’abril, durant la Setmana Santa, dies després que el director de l’agència, Samuel Reyes, amenacés amb l’obertura d’un expedient sancionador als ajuntaments que encara no l’haguessin lliurat. Recentment, Ecologistes en Acció va acusar els consistoris “d’irresponsabilitat” per no haver presentat els plans, tenint en compte el context actual.
El tinent d’alcaldia de Medi Ambient dels comuns, Claudio Carmona, defensa en una conversa amb Línia Cornellà que el pla d’emergència que acaben de presentar és un “formalisme” que “recull actuacions que ja estava portant a terme l’Ajuntament” en matèria d’estalvi d’aigua. En aquest sentit, Carmona reivindica la feina per reduir el consum als equipaments municipals i per reaprofitar l’aigua de la pluja per regar, així com suprimir el reg a pressió en la neteja –llevat en casos excepcionals– o demanar permís per fer servir aigua regenerada, entre altres.
Cornellà té un consum d’aigua per habitant i dia de només 99 litres, segons l’ACA
Sigui com sigui, Cornellà destaca precisament per ser una ciutat amb un consum d’aigua per habitant gens elevat. Si bé el Govern l’ha limitat a 230 litres per habitant al dia per la situació d’excepcionalitat per sequera, a la ciutat, segons dades de l’ACA de l’any 2021, aquesta xifra era de 99 litres.
Sobre aquesta qüestió, Carmona ha destacat la poca presència de piscines privades a la ciutat –a diferència d’altres municipis de la perifèria barcelonina amb rendes més altes– i els “avantatges” que suposa tenir una elevada densitat de població, que tot i ser un inconvenient en uns altres àmbits, contribueix a fer més sostenible el consum d’aigua.
“Falta de coordinació”
Amb tot, el tinent d’alcaldia lamenta que hi ha hagut “falta de coordinació” amb la Generalitat pel que fa a les accions per limitar els efectes de la sequera, i afirma que la interlocució amb l’ACA ha estat els últims anys “molt limitada”. I malgrat assegurar que la situació ha canviat, denuncia que l’agència es va limitar a avisar de la sanció per no tenir el pla d’emergència sense oferir cap acompanyament als ajuntaments.
