L’acte de presentació s’ha celebrat al Citilab. Foto: Línia Cornellà
El Citilab ha acollit aquesta tarda la presentació del Pacte Nacional per la Llengua. Es tracta d’una iniciativa de país que contempla la posada en marxa d’un procés participatiu i de deliberació, que ha de fer una diagnosi comunitària de la salut del català, tant a Cornellà com a la resta de Catalunya. Així ho ha explicat el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, l’espluguí Francesc Xavier Vila, que ha detallat que preveuen començar a redactar un document final a la tardor, per tal que pugui ser aprovat a finals d’any.
En aquest sentit, Vila ha fet una repassada de l’estatus social i jurídic del català. Ho ha fet davant d’un públic on hi havia els portaveus d’ERC a la ciutat, Raquel Albiol, i a Esplugues, Oriol Torras, a més d’altres polítics com Joan Tardà. A Vila l’acompanyava a la mesa de presentació el regidor de Cultura, Ot Garcia, que ha destacat la importància de la immersió lingüística. “Sense ella no podria estar parlant català ara”, ha expressat l’edil. L’acte ha estat organitzat per la secció local del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Actitud autocomplaent amb el català
Tanmateix, segons ha concretat Vila, l’avinentesa social i política està canviant i cal revisar el paper de la llengua i la seva salut. Tot i que ha lloat els esforços que es van portar a terme fa quatre dècades, durant la transició a la democràcia, quan hi havia un perill real d’escissió de la societat en dues meitats lingüístiques, Vila ha fet un toc d’alerta pel que fa al futur del català. “La situació no és tan falaguera com ens havíem pensat”, ha avisat el secretari.
En aquest sentit, Vila ha criticat la manca de voluntat política de l’estat a l’hora de fer més activa la presència del català a la vida quotidiana. De fet, ha parlat més aviat de “mesures que desoficialitzen” la llengua a Catalunya, fet que té “conseqüències en el dia a dia”.
Un exemple d’això el trobem en el món laboral i socioeconòmic, el qual ha deixat de tenir el “paper integrador” que va jugar en el passat. Per tot plegat, Vila ha convidat desterrar la idea que el català no serveix per al progrés social.
Per altra banda, el secretari també ha repassat el panorama de l’audiovisual en català i de la generació de continguts en aquesta llengua. “Necessitem inversió pública per fer continguts en català i també per mantenir feines de qualitat que els produeixen”, ha remarcat Vila.
“Salut democràtica”
Amb tot, el secretari de Política Lingüística, ha definit l’elaboració del Pacte Nacional com un “procés de conscienciació de la societat” i com un exercici de “salut democràtica”. En declaracions a Línia Cornellà, Vila ha afirmat que el pacte “està obert a tothom”. “La llengua catalana és un patrimoni de tots”, ha afegit, alhora que ha criticat aquells que separen per “origen”. Sobre aquesta qüestió, Vila ha alertat dels perills “racialitzar” l’ús lingüístic en funció de l’origen del nostre interlocutor.
A més, Vila ha assegurat que estan molt interessats a sentir la veu d’aquelles persones que no parlen català en la seva intimitat i que tenen dificultats per fer-ho en el seu entorn. “Volem que ens expliquin la seva experiència i que ens facin propostes”, els ha convidat, en aquest sentit.
Per acabar, el secretari ha rebutjat que els anys de procés independentista hagin perjudicat l’ús de la llengua catalana o l’hagi fet antipàtica per a alguns col·lectius. “No tenim dades que indiquin això, més enllà del món dels polítics”, ha respost. “Qui el parlava poc, ha continuat parlant-lo poc i qui el parlava, el continua parlant, no hem detectat canvis”, ha argumentat Vila, que ha assenyalat que els canvis en els usos de la llengua tenen més a veure amb els processos migratoris.
