La segregació afecta les escoles de Cornellà. Foto: ACN
“És incomprensible que una de les principals ciutats del país, que a més té una segregació escolar elevada, no tingui Oficina Municipal d’Escolarització (OME)”, afirma Julián Claramunt, tècnic de polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill. “Cornellà no pot deixar passar més temps. Necessita una OME per garantir una educació justa i equilibrada per a tots els seus alumnes”, reclama Claramunt.
De fet, segons el mapa elaborat per la fundació el municipi més poblat del Baix Llobregat és una de les ciutats amb una de les taxes més altes de segregació escolar, en concret del 0,41 a primària i del 0,36 a secundària, “un problema de primer ordre que es dona quan la composició d’un centre no és representativa del seu entorn”, alerta el tècnic.
Des de l’Ajuntament recorden que “l’última paraula” en educació la té la Generalitat
Ara bé, des de l’Ajuntament matisen tot plegat. El regidor de Comunicació, Manel Clavijo, argumenta a aquesta publicació que “no té gaire sentit” enviar criatures de Sant Ildefons a estudiar a Gavarra, per posar un exemple, “només per millorar les xifres de segregació”. Clavijo, en aquest sentit, alerta que fer anar nois d’uns barris a escoles d’unes altres zones pot suposar un mal de cap per als pares i, fins i tot, posar en perill els seus llocs de feina.
Pel que fa a l’Oficina d’Escolarització que demana la Bofill, Clavijo diu que ja treballen les qüestions educatives amb la Generalitat a través d’una comissió i que, a més, el consistori ofereixen un servei d’orientació a les famílies. “Entenem que per a la Generalitat és més fàcil que els municipis tinguin una oficina, però no té sentit reorganitzar l’estructura municipal si l’Ajuntament ja està donant el mateix servei”, assenyala el regidor.
Clavijo, a més, recorda que les competències i, per tant, “l’última paraula” pel que fa a temes d’escolarització i educatius, la té la Generalitat.
