L’últim Ple va acabar tocant una temàtica controvertida i que sovint causa polèmica. I és que el PP presentava una moció per dotar Cornellà de més càmeres de vídeo vigilància al carrer.
La voluntat dels populars, tanmateix, no és original: s’inspiren en la reclamació dels veïns que van votar als pressupostos participatius de l’any passat a favor de la col·locació de més càmeres al carrer per combatre la inseguretat. Una proposta a la qual l’Ajuntament va dotar d’una partida de 90.000 euros –la quarta més alta–, tal com consta al Decret d’Alcaldia 4395/16, de l’octubre del 2016.
Tanmateix, el PP considera que aquesta quantitat “no és suficient” per a una ciutat com Cornellà, segons va dir el seu portaveu, Daniel Serrano. És per aquesta raó que demanen l’elaboració d’un estudi per posar més càmeres de seguretat.
Finalment la proposició va prosperar amb el vot favorable del mateix PP, del PSC i de Cs. Cornellà en Comú, ICV-EUiA, ERC i la regidora no adscrita, M. Carmen López, van votar-hi en contra. Per tant, s’estudiarà la instal·lació de més càmeres. Però fins a quin punt són necessàries? Estem parlant de seguretat o més aviat d’una invasió a la intimitat?
“NO ÉS NECESSARI”
Entre els partits que van votar en contra de la mesura hi ha consens a l’hora de criticar l’exposició de motius de la moció que va fer el regidor popular. “Van voler fer veure que hi ha un clima d’inseguretat a la ciutat que no compartim”, afirma a Línia Cornellà el portaveu ecosocialista, Arnau Funes, en relació al PP.
Un posicionament que comparteixen des de Cornellà en Comú. “No creiem que hi hagi una sensació d’inseguretat generalitzada”, argumenta Àngel Camacho, regidor de la formació lila. “No és necessari, hi ha altres prioritats”, assevera.
No obstant això el PP, tot i reconèixer que des del 2011 la sensació d’inseguretat és més baixa, gràcies a la posada en marxa d’una unitat especial de la guàrdia urbana, alerta sobre “moltes zones” de Cornellà en les quals els veïns els han manifestat que no se senten segurs.
Funes, per la seva banda, reconeix que sí que hi ha punts negres de la ciutat on caldrien implementar mesures de seguretat com ara més il·luminació, i posa com a exemple alguns racons de Can Mercader o l’aparcament de la Renfe. Però dubta que la implementació de més càmeres a tota la ciutat “sigui la solució”.
Camacho, a més, lamenta que propostes com aquesta ajuden a “criminalitzar alguns col·lectius” i que busquen el “màxim control de la societat”. Preguntat sobre el fet que la implantació de més càmeres va ser idea dels veïns, el regidor recorda que “només 41 d’entre un miler” van demanar aquesta mesura de seguretat.
UNA INVASIÓ A LA INTIMITAT?
L’altra qüestió delicada que aixeca més polèmiques és la del dret a la intimitat que es pot veure violat per la instal·lació de més càmeres.
En aquest sentit, el cap d’inspecció de l’Autoritat de Protecció de Dades (APDCAT), Carles San José, considera que cal ponderar “la invasió a la intimitat” que suposen més càmeres. “Està suficientment justificat sacrificar la privacitat per la seguretat?”, es pregunta San José, que explica que en aquest cas només la policia local tindria l’autorització de col·locar-les, prèvia aprovació per part de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de la Generalitat –la qual s’assegura que els aparells no enfoquin llocs privats–.
El temps dirà si l’APDCAT ha d’intervenir per investigar possibles vulneracions de la intimitat o si bé les càmeres són d’ajuda.
