Cornellà torna a ser pionera reivindicant drets civils. Si fa quaranta anys era un exemple per al moviment obrer d’arreu, ara és la ciutat que ha inaugurat les primeres Jornades LGBTI dels Països Catalans. Ho va fer el passat 9 de juny a la tarda al viaducte de la Renfe, amb la presència de pesos pesants del moviment LGBTI, com ara Paula Marquès –de Colors de Ponent–, Eliot Borràs –de Gènere Lliure– o Eugeni Rodríguez –del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i president de l’Observatori contra l’homofòbia–.
“És un bon plantejament que actes així es facin a llocs on normalment no es parla d’aquest tema”, explica a Línia Cornellà Rodríguez el mateix dia que se celebra el quarantè aniversari de la primera manifestació LGBTI de la història d’Espanya, el 26 de juny de 1977 a Barcelona. A la inauguració de les jornades, Rodríguez va fer arqueologia del moviment per dotar de context la situació actual. “Cal saber d’on venim”, assegura convençut. De fet, la trobada s’emmarca en el Dia Internacional de l’alliberament LGBTI, el 28 de juny.
A les jornades, tanmateix, no només es va fer memòria de les lluites del passat. Àngel Camacho, membre de la Crida LGBTI –que organitzava l’esdeveniment– i regidor de Cornellà en Comú (CeC) va participar en una conferència a la Fabra i Coats de Barcelona –l’altra seu de les jornades– el dia 10 sobre el paper dels joves en les reivindicacions del col·lectiu de lesbianes, gaies, bisexuals, transsexuals i intersexuals. “Com a joves també patim LGBTIfòbia, i és per això que ens hem d’organitzar”, explica Camacho a aquesta publicació. El regidor de CeC posa l’accent en la necessitat de “teixir aliances” amb altres moviments socials, des de l’antiracista fins al sobiranista, i incloure la perspectiva LGBTI en els mateixos. “Per primer cop tenim un espai per unir la qüestió LGBTI i la nacional”, celebra Camacho.
Amb tot, el balanç que fan de les jornades és bo, tot i que els dos consideren que cal seguir treballant en aquesta línia. “Seria important fer més activitats d’aquest tipus i guanyar espais”, desitja Rodríguez, que alerta que, malgrat els drets que ha aconseguit el col·lectiu en els últims temps, “no es pot donar tot per fet”. “Cal continuar al carrer amatents per consolidar les conquestes socials”, encoratja.
26 de juny del 1977: el dia que
l’Orgull va prendre el carrerTot moviment social té uns orígens durant els quals se sembren les llavors que, tard o d’hora, acaben florint. El col·lectiu LGBTI a Catalunya i Espanya va viure dècades de conreu fins a arribar a l’inici de la collita. En aquest cas, si haguéssim de posar una data, seria el 26 de juny del 1977.
Aquell dia el col·lectiu va sortir de l’armari de la repressió política i social que patia i va ocupar les Rambles de Barcelona, en la que és considerada la primera manifestació LGBTI de la història tant a Catalunya com a Espanya.
Segons les cròniques dels diaris de l’època, 4.000 manifestants van marxar per la capital catalana, no per reclamar el dret a casar-se o a poder tenir fills, sinó simplement perquè “els deixessin en pau”.
La manifestació va ser organitzada per un col·lectiu aleshores a la clandestinitat com era el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, i tot i que es va desenvolupar de manera pacífica, els grisos la van dissoldre de manera violenta a les acaballes.
Sigui com sigui, les reivindicacions es van fer paleses. Entre altres, l’amnistia als empresonats per la seva orientació sexual i la derogació de la llei de perillositat social del 1954, que penalitzava l’homosexualitat.
