Les agressions racistes patides a finals de gener per la regidora de Badalona, Fàtima Taleb, van tenir ressò arreu del país i han tornat a posar sobre la taula el debat sobre quina presència tenen actualment el racisme i la xenofòbia a Catalunya. Línia Cornellà ha volgut contactar amb experts que analitzin si el territori viu o no un repunt de les actituds xenòfobes i, sobretot, com es poden combatre.
EL RACISME QUE NO MARXA
“El racisme mai no ha deixat de ser un problema a Catalunya, tot i que ha passat per diferents fases”, considera l’antropòloga del Centre d’Estudi i Recerca en Migracions de la UAB, Laia Narciso. En els mateixos termes s’expressa la portaveu de SOS Racisme Alba Cuevas. “Les agressions a Taleb no evidencien un repunt recent, sinó una situació que va començar fa 5 o 6 anys”, diu. Cuevas considera que va ser aleshores quan diversos grups polítics –com el PP o PxC– van començar a assenyalar els estrangers com a causants de la crisi que patia el país. La portaveu de SOS Racisme denuncia un “racisme institucional” que ha legitimat la xenofòbia i ha provocat que moltes situacions de discriminació racista s’invisibilitzin. Una discriminació que en la majoria de casos, segons totes dues coincideixen a assenyalar, es produeix per motius islamòfobs.
En aquest sentit, Wafaa Moussaoui –membre d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)– assegura que els atacs a la regidora badalonina no són un cas aïllat. “Jo vaig decidir entrar a l’UCFR perquè havia patit aquest tipus de racisme”, reconeix. És per això que Moussaoui celebra que Taleb hagi decidit denunciar públicament. “Ella té molt clar quins són els seus drets i deures, però moltes persones tenen por a fer-ho i pateixen la discriminació en silenci”, avisa.
ELS MUNICIPIS HAN D’ACTUAR
Tant Narciso com Cuevas i Moussaoui tenen clar que el combat contra el racisme necessita la implicació de les administracions. “Si només combatem el discurs xenòfob, ens oblidem de combatre la desigualtat”, apunta Narciso. “Cal assegurar els drets socials per a tothom i garantir el dret a ser ciutadà de ple dret”, afegeix.
Més enllà de la legislació impulsada per la Generalitat i l’Estat, les expertes també reclamen un paper actiu dels ajuntaments en la lluita per la igualtat. Cuevas considera els consistoris responsables de fomentar la convivència i “enfortir la cohesió social”. La manera de fer-ho, segons la portaveu de SOS Racisme, és promoure el coneixement entre comunitats a través d’espais de diàleg, fugint de l’àmbit merament folklòric. “Cal aprofitar el teixit associatiu, els centres cívics o les escoles per impulsar aquestes iniciatives”, reclama Cuevas.
Els municipis, segons Moussaoui, també tenen el deure de posar més facilitats que impediments a la convivència. “S’han d’impulsar polítiques que defensin la riquesa cultural”, defensa. L’activista d’UCFR considera necessari que els ajuntaments autoritzin la creació de centres culturals o religiosos per poder treballar amb els joves musulmans, un debat que ha ressonat amb força els últims temps a Cornellà, sobretot després d’algunes detencions de joves magrebins per presumpta vinculació amb l’Estat Islàmic al llarg de l’últim any i mig. “En molts casos els joves musulmans es radicalitzen perquè no hi ha cap espai dedicat a ells on es pugui evitar això”, argumenta.
Sigui com sigui, les entitats antiracistes reclamen la implicació de tothom en la lluita contra la xacra racista que, segons Narciso, ja no es basa únicament en el color de pell, sinó en raons com la llengua, la cultura o la religió. Totes reivindiquen la necessitat d’alçar la veu. “Vivim i veiem el racisme cada dia. Els ciutadans no podem quedar-nos indiferents davant d’això i ho hem de denunciar”, conclou Cuevas.
