Edifici de l’Escola de Música. Foto: Ajuntament
Durant el Ple del novembre del 2016 es va debatre sobre el futur del conjunt industrial de Can Bagaria. Aleshores, l’oposició demanava al govern municipal que definís un projecte per donar un ús a una antiga fàbrica que es deteriorava a marxes forçades. Ubicada al barri del Pedró, aquesta indústria va ser edificada a principis del segle XX i va ser una de les principals fàbriques de la ciutat fins al 1972, quan va tancar. I tot i que els anys posteriors va ser ocupada per unes altres empreses, l’espai va anar llanguint fins que l’any 2002, ja en desús, va ser catalogada com a patrimoni industrial de Catalunya.
Com dèiem, aquell novembre del 2016 els partits del Ple van fer explícit que calia fer alguna cosa amb aquell recinte industrial. El 2017 l’Ajuntament comprava l’edifici amb la voluntat de rehabilitar-lo i donar-li un ús social. I el gener del 2022 hi instal·laria l’Escola de Música Roser Cabanes. Aquest centre de formació, que ocupa la nau posterior del recinte, té uns 1.400 metres quadrats, distribuïts en dues plantes, i ara acaba de rebre un dels Premis Catalunya Construcció, en la categoria de rehabilitació patrimonial.
El projecte, l’autora del qual és l’arquitecta Marina Salvador, ha estat capaç de donar un nou ús formatiu a un espai abans dedicat a la indústria. “El fet que fos un edifici catalogat com a patrimoni era el principal repte”, afirma, en declaracions a Ràdio Cornellà, Albert Dalmau, arquitecte tècnic i director d’execució de l’obra. El premi, que atorga el Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), reflecteix aquesta voluntat de renovació, de conversió d’un recinte industrial en un equipament cultural on es formen les noves generacions de músics locals.
El Museu de les Matemàtiques també es traslladarà al recinte de Can Bagaria
Per fer-ho possible, els encarregats del projecte van haver d’esquivar algunes dificultats, com ara l’absència de la ventilació i il·luminació adequades. Basta un passeig per l’interior de l’edifici per corroborar la lluminositat que envaeix tot l’espai. Ara bé, en un principi això no era així. “Un altre repte va ser aconseguir que totes les aules tinguessin il·luminació natural”, explica al mateix mitjà Marc Alemany, del servei d’Arquitectura, Enginyeria i Paisatge de la Direcció de Serveis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Amb tot, Can Bagaria compta encara amb tot un seguit de naus que estan en desús. Almenys per un temps, ja que l’Ajuntament va presentar el febrer el seu projecte per encabir-hi el Museu de les Matemàtiques, ara per ara ubicat a Can Mercader i amb serioses necessitats d’espai. D’aquesta manera, el museu disposarà d’una seu de 1.500 metres quadrats, quan ara per ara només en té 300 a Can Mercader. L’equipament ocuparà la nau central del recinte, segons va assenyalar l’alcalde, Antonio Balmón, que no va voler enganxar-se els dits i va preveure que, si tot va bé, el museu podria estar acabat en uns tres anys.
Aquest projecte, de fet, és l’avantsala d’un altre que preveu urbanitzar aquella zona per convertir-la en un espai verd per a la ciutadania, i completar així la rehabilitació d’un dels recintes que defineix la història de Cornellà.
