En una entrevista tensa, l’alcalde Balmón fa balanç a Línia Cornellà d’una legislatura marcada per la crisi econòmica i els seus efectes a la ciutat de Cornellà. Balmón fa bandera de les polítiques socials que ha dut a terme el seu partit i remarca que “ha defensat la ciutat”. Comencem bé, però la paraula “redescobrir” porta l’entrevista a una altra dimensió…
Està satisfet d’aquests quatre anys al capdavant de l’Ajuntament?
Crec que mai no pots estar satisfet de la teva gestió. La paraula no seria aquesta. La qüestió és si hem pogut o no defensar les posicions de la ciutat. I en aquest aspecte hem treballat conjuntament amb molta gent per aconseguir-ho. Això sí que crec que Cornellà ho aprecia.
Fent balanç de la seva acció de govern, què destacaria especialment?
Que hem defensat la ciutat, tal com els he dit i em vaig comprometre. Cornellà té ara més equipaments que a l’inici del mandat. Per altra banda, s’han transformat espais importants de la ciutat gràcies als recursos de la Diputació i de l’AMB. Aquest fet ens ha permès dedicar els nostres a les persones que pateixen les conseqüències de la crisi. Per exemple, som l’únic Ajuntament a Espanya que ha fet un pla d’ocupació per donar feina a 1.200 persones.
Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
Bé, això no ho saps mai. Però des d’un punt de vista reflexiu, els resultats són evidents. Per tant, la ciutadania ja ho jutjarà.
Iceta va dir de vostè que era “el metge de família que encerta amb el diagnòstic”. Considera correcte el tractament que ha dispensat a Cornellà durant aquests quatre anys?
Jo sóc Antonio Balmón. Sempre m’he mostrat com un ciutadà més. Amb una enorme responsabilitat, és cert, però un ciutadà més.
Una enorme responsabilitat que s’ha vist incrementada per haver de fer front a la crisi i tots els seus efectes. Creu que han augmentat les desigualtats a la ciutat?
Jo crec que sí. Per això nosaltres vam posar èmfasi, durant la segona part del mandat, en parlar clar sobre la pobresa i les desigualtats. Pobresa vol dir persones i famílies que, tot i treballar, no arriben a cobrir la segona part del mes, per posar un exemple. Hem destinat molts diners a intentar pal·liar aquestes situacions, els quals crec que han tingut un bon ús.
Un altre tema important de debat d’aquesta legislatura ha estat el Reglament Orgànic Municipal, una normativa que diversos col·lectius asseguren que és restrictiva i que impedeix la participació de la ciutadania i entitats al Ple. Què en pensa?
No em sembla que hagi estat un tema important.
A Línia Cornellà, entitats i formacions polítiques ens han transmès que al Ple municipal no es poden debatre qüestions que interessen a la ciutadania…
No ho tenim identificat, això. En una enquesta que vam fer fa poc vaig veure que la preocupació de la ciutadania no era aquesta. Probablement és un problema per als que no tenen respostes per al que preocupa realment els veïns. Però bé, això són maneres de fer.
Per tant, no es planteja modificar aquest reglament?
No, jo estic al final d’un mandat.
En el qual la seguretat ha estat un altre tema destacat. CiU denuncia que el nombre de guàrdies urbans és inferior al de les ciutats veïnes i demana ampliar el cos un 20%. Fan falta més policies a Cornellà?
Les dades del Govern de Catalunya certifiquen com està la seguretat a Cornellà. I això que em diuen no s’ha qüestionat mai a la junta local de seguretat.
Un dels focus de problemes en l’àmbit de la seguretat i el civisme és sovint l’oci nocturn. Fa dies vostè va precintar la discoteca Capitolio. Ha arribat l’hora d’afrontar de veritat el problema de Femades?
Jo crec que ha arribat l’hora de posar les coses al seu lloc. Aquest no és un problema per a la ciutat, no ho ha estat mai i s’ha demostrat que no ho és.
Un passeig per aquesta zona a la una de la matinada et fa tenir una altra impressió…
Jo l’he fet a les cinc de la matinada, el passeig. Diverses vegades, a més. I sé del que parlo.
No ens negarà que la situació no és la més desitjada.
Per això hi ha els Mossos. És un espai públic.
I respecte a la neteja?
Nosaltres actuem, i així ho reconeixen els veïns. Parlin amb ells.
A l’Hospitalet, aquesta qüestió encara genera molèsties als veïns més propers a la zona…
Jo parlo de Cornellà. No puc parlar de l’Hospitalet.
Creu que Cornellà està més neta avui que fa quatre anys?
[Silenci]. Jo sé que hi destinem més recursos. I sé que l’índex d’actuació és molt més alt que el de fa quatre anys. A més, la percepció sobre la neteja és molt personal. Però quan ho hem preguntat a la gent, sembla que no és un gran problema.
Canviant de tema, sembla que ara l’Ajuntament ha redescobert les zones verdes de la ciutat…
Què volen dir amb ‘redescobert’?
Que sembla que ara s’ha posat més èmfasi en el tema de les àrees verdes de la ciutat amb el projecte Cornellà Natura.
Poden fer la pregunta com vulguin, però així no els la penso contestar. Això és un insult a aquesta ciutat. Això per començar. Cornellà fa molts anys, fruit de lluites, que treballa per tenir zones verdes. Aquesta ciutat no ha redescobert res.
Però…
No. Els hi dic perquè això és un insult a la ciutat.
Línia Cornellà insulta la ciutat?
Ho dic tal com ho dic. És un insult a una ciutat que ha lluitat sempre per les zones verdes, el riu i la natura. Per tant, no ha redescobert res. El que farà ara és reforçar la seva posició sobre aquest tema.
En aquest sentit…
No estem redescobrint res. Això es pot veure en totes les actuacions que hem fet en els darrers anys. El que no es pot fer és insultar una ciutat d’aquesta manera. Ho dic per la formulació de la pregunta. Respecte al Cornellà Natura, és una cosa vital.
De fet, era això el que li volíem preguntar. Fins a quin punt beneficiarà el projecte els veïns?
Caldrà veure com ho valoren. Però quantes hectàrees de zones verdes hi havia l’any 1979 a Cornellà? Quantes? Ja que han fet aquesta pregunta. I quantes n’hi ha ara?
…
Val la pena que algú, ben informat, ho miri i ho digui. I aleshores ja veurem. El fet, tanmateix, és que Cornellà s’està replantejant la manera de transformar-se amb la participació de tothom. Aquí ningú està redescobrint res. Hi ha algú que no ha fet bé els seus deures, que és mirar quantes hectàrees verdes hi havia al 79 i quantes n’hi ha ara. I aquí em quedaré.
Bé, parlem d’altres qüestions. El petit comerç no està vivint el seu millor moment. Des del consistori s’ha fet prou per ajudar el sector?
Qui té la competència per tirar endavant promocions i ajudes al petit comerç és la Generalitat. I ella i la Diputació van marxar del consorci on hi érem nosaltres i els comerciants locals, que ens hem quedat sols.
Sigui com sigui, sembla que en els últims anys des del consistori s’ha prioritzat més els centres comercials…
[Pensa i s’aclareix la gola]. És que no sé ben bé què vol dir això.
Que a més de l’Eroski, Cornellà té el Corte Inglés i l’Splau…
L’Splau va ser un acord de totes les forces polítiques.
Per això mateix: sembla que s’ha prioritzat la creació de centres comercials…
Aquests centres no els vam planificar nosaltres. Però són on toca i tenen les llicències pertinents.
…
Dic això perquè és bo saber qui va donar suport i qui no a tot plegat. Van ser totes les forces polítiques. A més, no es tracta d’una decisió de l’Ajuntament. Tothom sap que les llicències d’aquest tipus no les dóna el consistori. Hem de ser clars. L’Ajuntament hi està a favor? Sí. Però qui ha autoritzat els centres té noms i cognoms.
I aquesta postura del consistori no perjudica el petit comerç?
És que són moltes les coses que perjudiquen el petit comerç. La situació econòmica, la manca d’ajudes que ara no reben…
I els tres centres comercials no són un afegit que el colpeja encara més?
Bé, és que la gent ha canviat els seus hàbits.
Sembla una postura molt derrotista…
No, no, no. Jo arribo fins a on arribo en les meves responsabilitats. Nosaltres hem invertit en els mercats municipals i hem reformat alguns carrers, com ara el de la Miranda, un eix comercial. I no ens ha ajudat ningú.
Parlem ara de qüestions nacionals. L’altre gran tema d’aquests últims quatre anys ha estat el procés sobiranista, aquí i arreu del país. Com el veu a dia d’avui?
Amb respecte.
Està desinflat, com diuen alguns?
El miro amb molt de respecte per la gent que ha cregut en aquest procés, però no tant per la que l’ha gestionat.
A la primera entrevista que li vam fer a Línia Cornellà deia que el preocupava que molta gent es pogués endur una desil·lusió si el procés no prosperava i alertava que els que l’han gestionat estaven enganyant els ciutadans. Veu aquest perill actualment?
Per això manifesto el meu respecte envers aquests ciutadans. Pel que fa a tota la resta, jo crec que està clar on estem. Suposo que d’aquí a uns dies ens assabentarem per un tuit entre el senyor Junqueras i el senyor Mas si hi ha eleccions el 27S o no. Però bé, això ja entra dins de l’escenari còmic que estem vivim.
Durant la seva presentació com a candidat va afirmar, fent un joc de paraules, que abans de fer estructures d’estat cal veure l’estat de les estructures. A què es referia?
A com està la sanitat, l’educació, el petit comerç, els ciutadans… Això és el que ens hauria de preocupar. I crec que hi ha hagut un Govern català que no s’ha preocupat d’això.
No creu que l’agenda nacional i l’agenda social van lligades?
El que crec és que no podem explicar a la gent que per solucionar els seus problemes cal esperar que arribi un altre moment. Quan tu no pots posar la calefacció a l’hivern, jo no et puc explicar que ja arribarà un millor moment. Has d’actuar, i aquí a Cornellà no hem tingut cap ajuda. Hi ha temes que no poden esperar, perquè són estructures importantíssimes d’una ciutat.
Al llarg de l’entrevista ha fet referències al Govern de la Generalitat, a allò que ha deixat de fer a la ciutat. S’ha sentit abandonat el govern municipal?
No, jo reconec que en alguns temes hem trobat un espai de col·laboració i de consens amb la Generalitat. Ara bé, en altres no. Però això no és una cosa només de Cornellà: passa a tots els ajuntaments. La Generalitat no ens ha acompanyat en moltes coses.
Centrant-nos en les eleccions de diumenge, sembla que els focus mediàtics sobre el PSC i les tensions internes han anat a menys. Això li dóna més tranquil·litat per afrontar els comicis?
En unes eleccions municipals has de confiar en la feina feta. Les municipals tenen un comportament molt relacionat amb la teva forma d’actuar i el tipus de gestió que has fet a la ciutat.
Suposem que el que sí que li dóna tranquil·litat és el fet que l’hagin desimputat del cas de les dietes de la FMC…
Bé, ja vaig dir que en aquesta situació jo estava incòmode per la meva imputació però que estava tranquil perquè en cap cas hi havia elements per a aquesta imputació. Evidentment, això ha quedat ja arxivat i, sobre aquest tema, algun dia parlaré.
Ens quedem amb la intriga…
…
Seguim parlant del PSC, ja que sembla que ara la direcció ha fet una aposta decidida per reforçar els seus vincles amb el PSOE. Això, en una ciutat com Cornellà, li pot jugar a favor a les eleccions?
Jo parlo d’eleccions locals, de la feina feta per part nostra a la ciutat. De si hem estat a l’altura o no. De si hem ajudat o no. I la nostra campanya ha parlat d’això, perquè confiem en la feina feta.
Ja que confia en la feina feta, quin és el seu pronòstic de cara a diumenge? Creu que revalidarà la majoria absoluta?
Jo crec que hem de respectar el que diguin les urnes. I nosaltres anem a aquestes eleccions amb la feina feta però també amb un nou projecte de ciutat avalat, a més, per moltes persones i moltes entitats. Per a mi, això és el més important. Perquè diumenge es decidirà qui governa la ciutat, res més.
És un missatge en clau per a qui les vol transformar en una primera volta del 27S?
No, va en clau per als que pensin que al senyor Rajoy l’afectarà el que passi diumenge. Aquest dia només es decidiran els ajuntaments. Després ja veurem si hi ha eleccions a Catalunya o no. Estarem pendents de Twitter.
