Els germans Muñoz brinden amb motiu del 22è aniversari del seu primer disc. Fotos: Estopa i arxiu
El 18 d’octubre va ser el dia de la “estopidad”. Així ho van anunciar els germans Muñoz, Estopa, el dia que es complien 22 anys de la publicació del seu primer disc. Aquell octubre del 1999 cançons com Tu calorro, Como Camarón o La raja de tu falda van entrar a formar part de la “banda sonora de l’extraradi”, tal com ho certifica el periodista musical Nando Cruz en una conversa amb Línia Cornellà.
I no és per a menys. La música dels Estopa ha acompanyat milers de persones durant les últimes dues dècades. Al cap i a la fi, ofereix un còctel de naturalitat i lletres fresques que parlen de qüestions que interessen a molta gent. La seva irrupció en el panorama musical, a més, va ser innovadora. “Estopa uneix l’estil rumbero de Los Chichos amb el rock urbà i canalla d’Extremoduro: això només ho feien ells”, destaca Cruz, que elogia la qualitat del primer disc dels germans Muñoz.”Era un disc amb molt potencial”, afirma, ja que tenia ben bé cinc o sis cançons que podien haver estat singles.
Vincles amb Cornellà
Els Estopa van voler celebrar el 22è aniversari del seu primer disc brindant amb cervesa amb els seus fans. “Ens han passat volant, gràcies a tots per ser-hi sempre”, van expressar els germans cornellanencs.
Aquells dos joves de Sant Ildefons que van aprendre a tocar la guitarra amb l’Emilio, de la mítica La Banda Trapera del Río, i que sentien cantar el Junco des d’una finestra d’un dels impersonals blocs del barri, no han perdut les arrels i continuen visitant Cornellà sempre que poden. Antonio Alvear, de l’Associació de Veïns de Sant Ildefons, els recorda al bar que van regentar els seus pares durant 20 anys, La Española, ubicat a prop de la comissaria de la Policia Nacional. Per la seva banda, Pura Velarde, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns (FAVCO), destaca que Estopa ha “ajudat” a situar Cornellà al mapa i que se’n parli millor.
Un fenomen, afegeix Velarde, que ha anat a més arran de l’estrena de la pel·lícula Chavalas, dirigida per la també cornellanenca Carol Rodríguez i filmada a diferents punts de la ciutat.
Aquesta atracció per l’extraradi no hi ha estat sempre, però. En aquest sentit, Cruz posa de manifest la “mirada despectiva i classista” que encara impera en la indústria discogràfica envers els gustos musicals de les classes populars. “Quan algú de la perifèria sobresurt ens sorprenem, però la veritat és que és allà on es transgredeix més”, indica el periodista musical.
Sigui com sigui, el que és cert és que 22 anys després seguim cantant els èxits dels Estopa. “La gent de totes les classes canta els seus repertoris a botellots, casaments, festes majors…”, constata Cruz.
I és que ja formen part dels records de milers de persones que se n’han sentit identificades. “Ebargelizar és el nostre llegat més valuós a la humanitat”, van bromejar els Estopa dies abans del 18-O. Ebargelizar i traduir al llenguatge musical el dia a dia de l’àrea metropolitana.
