El Museu de les Aigües i el Citilab van ser els escenaris de la presentació de les 43 propostes per garantir un bon servei d’aigua. Foto: Aigua és Vida
La ciutat ha estat aquest mes un dels epicentres del debat sobre l’aigua i la sequera que afecta el país. El 2022 va ser un any sec, i les reserves dels embassaments del sistema Ter-Llobregat –que proporciona aigua a la ciutat de Cornellà i a un centenar de municipis més des del Garraf fins a la Selva, i des del Solsonès al Barcelonès– han disminuït fins a arribar al 27% actual. I malgrat que l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATL), que gestiona l’abastiment d’aigua a la regió metropolitana, ha adaptat els seus embassaments a la situació d’alerta actual, la preocupació pel futur és creixent.
És per aquesta raó que diferents associacions, liderades per Aigua és Vida, han posat sobre la taula propostes per garantir l’abastiment d’aigua i evitar les repercussions sobre la població.
En aquest sentit, el dia 16 de març una desena d’entitats socials i ambientals, entre elles Aigua és Vida, Ecologistes en Acció, SOS Baix Llobregat i Aliança contra la Pobresa Energètica, van exigir a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que faciliti als ajuntaments la municipalització de l’aigua per “democratitzar-ne” la seva gestió. Ho van dir en una roda de premsa celebrada davant del Museu de les Aigües de Cornellà.
El col·lectiu retreu al govern metropolità que estigui “obstaculitzant” la municipalització a ajuntaments com Ripollet i sosté que la gestió pública permetria abaratir la factura als consumidors. Alhora, els activistes van fer una crida a les administracions per frenar possibles increments del rebut, ja que temen que les mesures contra la sequera repercutiran en l’import que hauran de pagar les llars pel consum d’aigua.
Aquestes propostes formen part d’un recull de 43 mesures que les entitats han enviat als grups polítics amb representació a l’AMB. De fet, els activistes les van presentar en públic el mateix dia 16 en un acte celebrat al Citilab.
Mesures de pressió
L’objectiu d’aquestes entitats és que els partits amb aspiració a ser a l’AMB el pròxim mandat es comprometin a fer canvis a la gestió de l’aigua per pal·liar els efectes de la sequera amb el mínim perjudici per als consumidors domèstics.
“La municipalització de l’aigua permetria introduir la ciutadania en els plans de gestió”
El moviment assegura que una de les “principals problemàtiques” que hi ha en la gestió de l’aigua és la seva “opacitat”, fet que atribueixen al model mixt i externalitzat actual, en el qual Agbar és l’operadora principal i l’AMB és l’administració competent, per sobre del que decideixin els ajuntaments. Les entitats reclamen que els consistoris puguin tirar endavant la municipalització de l’aigua “perquè això permetria introduir la ciutadania en els plans de gestió”, va assenyalar el membre d’Aigua és Vida i d’Enginyers Sense Fronteres Dante Maschio. Els activistes també van demanar a l’AMB que aturi tots els projectes urbanístics previstos a la metròpoli els pròxims anys perquè els preocupa haver d’afrontar noves construccions. “No té sentit projectar un creixement urbanístic desmesurat quan ja no tenim aigua per a la població actual”, va insistir Dídac Navarro, d’Ecologistes en Acció, a l’acte al Citilab.
En aquesta línia, el periodista i membre de SOS Baix Llobregat, Jordi Fortuny, va demanar “la renaturalització dels espais degradats” i la creació d’un consell de conca del Llobregat.
Què s’està fent?
Per tal de garantir l’aigua a 30 anys vista a la metròpoli, l’AMB va aprovar a finals del febrer un pla estratègic per reduir el dèficit que podria patir la conurbació de cara el 2050. I és que segons calcula el Pla estratègic del cicle integral de l’aigua (PECIA), d’aquí a 27 anys la metròpoli podria patir un dèficit d’aigua potable de fins a 130 hectòmetres quadrats l’any.
Per tot plegat, el PECIA proposa adequar els sistemes de subministraments actuals als reptes de futur, millorar la gestió del servei d’aigua i treballar per fer un sistema més eficient.
En aquesta línia es mou Aigües de Barcelona. El seu conseller delegat, Felipe Campos, ha recordat en una entrevista recent amb Línia que fa dos anys van posar a l’abast de les administracions un projecte de millora del subministrament d’aigua a la metròpolis, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i ATL, que “garanteix l’abastament per a tot el segle XXI” i que té l’aigua regenerada com un dels seus “puntals”.
