Una de les primeres sortides després del confinament. Foto: Residència Teresa Duran

El procés de vacunació al país va començar en una residència a l’Hospitalet el 27 de desembre. Des de llavors, el risc de morir per Covid en aquests centres per a persones de la tercera edat ha caigut un 98%. Així ho recull un estudi liderat per la subdirectora general de Promoció de la Salut de la Generalitat, Carmen Cabezas.

L’arribada dels vaccins “ha canviat la situació com de la nit al dia en comparació amb fa un any”. Ho diu Jofre Fuguet, director de les fundacions Santa Eulàlia i Sant Roc de l’Hospitalet. Per a Juan Gracia, director de la residència Eixample El Prat, “la vacuna és la solució”. Per això, el també president de l’Associació de Centres d’Atenció a la Dependència (ACAD) considera que ara els centres residencials viuen “un moment dolç” després de la “catàstrofe sanitària” que van patir fa un any.

Però com remarca Fuguet, “les residències no són un nucli aïllat” i, mentre l’entorn no recuperi la normalitat, aquesta tampoc arribarà als centres. De moment, el que s’ha aconseguit és que les persones que hi viuen no es contagiïn i, si acaben agafant el virus, la majoria ho passen amb símptomes molt lleus. Josep Serrano, director de la residència Teresa Duran de Cornellà, diu que la vacunació va a bon ritme, però reconeix que “encara estem en etapa de no normalitat” i admet que el febrer de l’any passat no sap “quan tornarà ni si tornarà”.

VIDES ALTERADES
Però la pandèmia també ha provocat efectes devastadors als residents que no s’han contagiat. Serrano, de la residència Teresa Duran de Cornellà, afirma que “la situació de les persones s’ha vist molt alterada”.

També detalla que a les residències hi viuen persones que, pel grau de dependència, necessiten una sèrie d’atencions per mantenir la seva qualitat de vida. Però aquesta situació es va aturar en sec amb l’arribada del virus, ja que la prioritat va passar a ser evitar contactes. Per això es van crear grups bombolla, es van cancel·lar totes les activitats en grup i, fins i tot, es van fer aïllaments preventius en habitacions individuals. En aquest sentit, resumeix que aquest “aïllament forçat” ha provocat una “pèrdua de facultats” entre els residents.

APRENDRE LES LLIÇONS
Els tres responsables coincideixen a reconèixer que la pandèmia ha permès veure les costures del sistema d’atenció a les persones grans i cal extreure’n conclusions per millorar-lo de cara al futur. El president d’ACAD, Juan Gracia, reconeix que “es va parlar molt d’hospitalitzar residències”, però té clar que “la gent no vol viure en un hospital”. De fet, els tres afirmen que aquest és el camí contrari que s’ha d’agafar. Serrano, però, puntualitza que el coronavirus ha activat una atenció dels professionals del sistema sanitari a les residències que “s’hauria de conservar” un cop se superi la pandèmia.

Per a Fuguet, “ara s’ha vist la importància i la necessitat d’un servei robust d’atenció a les persones grans” i cal apostar per enfortir els serveis perifèrics, aquells que permeten “garantir el benestar i el nivell de vida mentre les persones continuen vivint a casa seva”. Perquè, com descriu Serrano, aquest és el camí, “que la gent pugui continuar vivint al propi domicili tant temps com sigui possible i retardar al màxim arribar a una residència”.

Però això no substituirà els centres per a persones de la tercera edat, perquè tal com reconeix Gracia, de l’ACAD, “les residències són un recurs necessari per a la societat”. De fet, Serrano va més enllà i afirma que “és indispensable” que n’hi hagi, que cada cop n’hi hagi més i que s’hi dediquin més recursos, ja que, els pròxims anys, “cada cop hi haurà més persones grans” per cuidar.