El fenomen d’Estopa explicat per set dels 60.000 fans que van omplir l’Olímpic

L’apoteòsic concert del 10 de juliol a l’Olímpic de Barcelona va estar decorat amb imatges característiques de Cornellà. Foto: Jordi Borràs/ACN

Si algú et preguntés què estaves fent ara fa exactament 25 anys, segurament no ho sabries respondre de manera clara. Ara bé, si et preguntessin on i amb qui vas escoltar per primera vegada Estopa, que ara fa 25 anys trencaven les llistes d’èxits amb el seu mític primer disc batejat com a Estopa, segurament les respostes serien molt minucioses. De fet, “amb el meu germà”, “amb un company al cole”, “amb una cosina quan teníem 12 anys” o “els meus pares els sentien quan era petita” són algunes de les respostes que set fans del grup d’arreu de la metròpoli han expressat al Línia Cornellà per a aquest reportatge que vol abordar el fenomen d’Estopa des del punt de vista dels seguidors, 60.000 dels quals van omplir l’Estadi Olímpic de Barcelona el 10 de juliol en un concert que els assistents coincideixen a descriure’l com a “emocionant”, “apoteòsic” i “únic”. De fet, va ser el més multitudinari de la història d’Estopa, que van ser els primers cantants de l’Estat a omplir el Lluís Companys.

Les set persones que apareixen en aquesta peça, a més de ser seguidores de tota la vida de la banda cornellanenca, van assistir al concert a l’Olímpic. “No trobaria les paraules per descriure’l”, afirma la Ivonne Ramírez, una cornellanenca que té records de molt petita anant al Corte Inglés del barri d’Almeda a signatures de discos del David i el Jose i sentint les cançons d’Estopa a casa. “A l’ambient es notava que era un concert especial”, comenta al seu torn la Jenni González, que recorda veure els dos germans “emocionats” davant la gran assistència de gent de tota mena, orígens i edats, en un concert que va penjar el cartell de complet en poques hores. Una cosa similar explica la Marta Serrano, de l’Hospitalet, que reconeix que va “riure, saltar i plorar”. Per la seva banda, el Daniel Mayorga, cornellanenc acèrrim, compara l’assistència al concert amb “com si gairebé tota la ciutat de Cornellà hagués entrat a l’estadi”.

Lamine Yamal i el Seat Panda

Poca cosa més es pot explicar d’aquell concert, que els mateixos Estopa van reconèixer que era el més important de la seva carrera: una arrencada amb Tu Calorro, precisament la cançó que encapçalava el primer disc; l’aparició del Seat Panda amb el qual es van menjar el para-xocs d’un Ford Escort a Por la raja de tu falda; un homenatge al futbolista del Barça i de la Roja Lamine Yamal –un “cada día te quiero más” que li van cantar amb el famós ritme que va marcar el Príncipe Gitano i el seu Obi, oba– i els dos germans fonent-se en una abraçada en acabar l’actuació van marcar una jornada històrica. “Van transmetre la idea que mentre nosaltres, els fans, siguem aquí, ells també”, considera la Marta Serrano.

Sense anar més lluny, els Estopa no es van cansar de dir aquell dia que jugaven “a casa”. I per acompanyar les seves cançons, el grup va decorar les pantalles que hi havia amb imatges de Cornellà. Blocs de pisos, grues, vies i carreteres que conformen la gran postal metropolitana en la qual van créixer ells i tota una generació que els continua tenint com uns referents. “Ells han crescut amb nosaltres i nosaltres amb ells; ens hem fet grans plegats”, apunta la Jenni, en la línia del que diu la Marta Fernández, de Castelldefels i que va venir de Sevilla, on viu ara, per veure els Estopa en directe. “Ells no ho saben, però són els nostres amics”, diu, sorneguera.

En aquesta línia, la “naturalitat” del grup és una de les qualitats que coincideixen a destacar els seguidors. “No tenen filtre”, diu la Marta Serrano, de l’Hospitalet. La Cristina Villasante, també de l’Hospitalet, assenyala que gairebé tothom “se sap alguna cançó seva” i sent que els Estopa són “com uns amics”.

La proximitat, la clau

Aquesta proximitat amb el seu públic, que va quedar demostrada durant el concert del dia 10, és la recepta de l’èxit del grup, així com la reivindicació d’uns orígens, d’una manera de parlar, d’una manera de viure i d’un paisatge. “Col·loquen Cornellà al mapa i porten el seu nom per tot el món”, destaca el Daniel, que porta tatuada a la cama una de les frases més famoses de la cançó El Blade: “Siempre sabes dónde las dan y tú las tomas, pero eso sí, aquí en Cornellà”, resa un tatuatge guarnit per diferents símbols de la ciutat. No debades, el tiet del Daniel havia regentat el bar Luna de la plaça de Catalunya, d’on penjaven fotos amb els Estopa i aquests passaven el temps amb amics cantant. “Són gent del barri”, remarca el Daniel, que recorda que els dos germans no paren de cantar coses de Cornellà als seus discos. “Has sentit alguna vegada la Rosalía cantar sobre Sant Esteve Sesrovires?”, es pregunta el Daniel, que remarca que els Estopa van batejar un dels seus discos com a Allenrok, que és Cornellà a l’inrevés.

“Ells defensen ser de barri. Que siguin famosos no ha canviat la seva manera de ser”, apunta, per la seva banda, l’Isa García, una altra fan que va sortir entusiasmada del concert i que reconeix que les cançons d’Estopa “formen part” de la seva vida.

Cançons que arriben

I és que èxits com Vino tinto, Ojitos rojos, Partiendo la pana, Cacho a cacho o Como Camarón –molts dels quals van pertànyer a la maqueta, una casset amb versions bandarres que corria de mà en mà i que no sabies ben bé d’on havia sortit– narren escenes familiars d’un decorat metropolità per on molts dels 60.000 assistents al concert i altres fans que no hi van anar han desfilat –i desfilen– des que van néixer. “Les seves peces connecten amb tu”, assenyala la Jenni, una opinió idèntica a la qual introdueix, des de Sevilla, la Marta Fernández, que va treballar molts anys a Cornellà i que veure les imatges que es van projectar al concert va fer-li sentir nostàlgia.

Nostàlgia, un sentiment que segurament va córrer com la pólvora aquella nit del 10 de juliol per l’Olímpic. “Quan els sentia, recuperava moments de la meva vida, la meva essència”, apunta, sobre aquesta qüestió, l’Isa. “Va ser com recórrer tota la línia del temps des de l’ESO”, reflexiona la Marta Fernández, que, com la resta d’entrevistats, recorda a la perfecció on era i amb qui va sentir tal cançó ara fa més de dues dècades. “Són la banda sonora de moltes vides”, rebla. Fins al punt que la Cristina va fer un àudio a una amiga mentre sentia una de les cançons del concert, ja que es va recordar d’ella en aquell precís moment. La Ivonne, per la seva banda, destaca que la discografia d’Estopa l’ha acompanyat a ella i a la seva família des de sempre, i sobretot en aquells interminables viatges de sis o set hores en cotxe durant les vacances d’estiu, tal com li passa a la Jenni, que qualifica Estopa com la “banda sonora dels viatges al pueblo”.

Amb tot, la gira del 25è aniversari continua i finalitzarà al Sant Jordi a l’octubre. Però, passi el que passi, el Jose i el David ja han col·locat Cornellà al mapa mundial de la música i han marcat tota una generació.