Muntaner, durant un homenatge el 2018 al teatre Joventut de l’Hospitalet. Foto: ACN/Júlia Pérez.
El cantautor cornellanenc Ramon Muntaner va morir ahir a 71 anys, víctima d’un infart. Muntaner era director de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Catalunya i un dels màxims exponents de la Nova Cançó. L’Ajuntament ha informat en un comunicat que la Junta de Govern Local ha mostrat les seves condolences a familiars i amics i ha reconegut la seva trajectòria musical.
Nascut el 29 de setembre de 1950 a Cornellà, va ser compositor, lletrista i també autor dramàtic. Comptava amb més de 220 obres adscrites de gèneres com la cançó i música de pel·lícules i sèries de televisió de drama, comèdia i ballet. En les darreres dècades havia estat apartat de l’escena musical i s’havia dedicat més a la gestió cultural. L’alcalde, Antonio Balmón, descriu Muntaner com “un artista molt destacat en els anys de gran efervescència cultural, política i social” de Cornellà. De fet, el cantant i la seva família sempre van estar molt vinculats amb la ciutat i el seu món sardanista, a través del Patronat Cultural i Recreatiu.
El decés de Muntaner ha comportat diverses reaccions locals, des de l’Ajuntament i els partits polítics fins a personalitats de la ciutat, com el periodista Manuel Campo Vidal, que ha descrit el cantautor com una “persona discreta, fermament compromesa amb la reivindicació democràtica i progressista”.
En referència al seu vessant social i polític, Muntaner va entrar a formar part al col·lectiu de joves de l’HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica), a partir del qual va començar a intervenir a les litúrgies amb cançons que ell mateix componia. El 1972 va compondre la música de la reconeguda obra reivindicativa Per què surt de mare el Llobregat, de Joaquim Vilà i Folch. Aquell mateix any va guanyar un concurs de noves veus en català que li va permetre fer el salt a una carrera professional i integrar-se al moviment de la Nova Cançó.
És molt coneguda la música que va crear i interpretar per a l’adaptació cinematogràfica de l’obra de Mercè Rodoreda La plaça del diamant, el 1982.
Per altra banda, l’any 1990 va ser nomenat director del centre Ressons del Departament de Cultura de la Generalitat. I el 1992 va incorporar-se com a director artístic de l’Espai de Dansa i Música de la Generalitat i com a director del Mercat de Música Viva de Vic, càrrecs que va ocupar fins a principis del 1996, quan va ser nomenat director a Catalunya de la SGAE.
