Una participant de l’última edició de la Marató de Barcelona. Foto: BCN Esports
“Participo en reunions amb clubs, entitats, federacions… I molts cops soc l’única dona o n’hi ha, com a molt, dues o tres. Aquest, però, no és el problema. El feminisme i la igualtat són una qüestió de tots i totes. El conflicte és que els homes amb poder de decisió per triar la direcció de l’esport femení no tenen encara perspectiva de gènere i realment no volen, en el nostre cas, que el futbol femení continuï avançant”, enraona Amanda Gutiérrez (Fundació AE Prat), presidenta de FUTPRO, el primer sindicat dedicat al futbol femení. Ho fa al Museu Olímpic i de l’Esport durant la presentació de la mesura de govern Esport i Gènere.
Impulsada des de l’Institut Barcelona Esports i amb el suport de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, la iniciativa fa una diagnosi de l’esport amb perspectiva de gènere i ofereix un full de ruta per reduir les diferències de gènere en l’esport. Vol ser un referent en igualtat de gènere.
Les novetats
“Aquest tipus de mesures ajuden moltíssim, no només al fet que hi hagi més dones als càrrecs de poder, sinó perquè els homes que hi hagi tinguin perspectiva de gènere, tan necessària. Les futbolistes tenim els pitjors horaris d’entrenament. Jo soc amateur i a la Fundació AE Prat sí que ens exercitem en l’horari que hem triat nosaltres, però abans havia patit les hores més dolentes. També hem de pagar per competir. Fins i tot a Preferent, mentre que els homes no ho feien. No té cap lògica”, amplia Gutiérrez.
La mesura de govern Esport i Gènere és “pionera”, segons els promotors i promotores, i s’executarà durant els pròxims tres anys. En concret, fins al maig de 2025 es desenvoluparan 52 accions, distribuïdes en sis línies de treball: sostre de vidre, promoció de la pràctica esportiva, esdeveniments esportius, canvi institucional, equipaments esportius i esport a l’espai públic.
A Barcelona “encara és més freqüent” la pràctica esportiva entre homes que entre dones. La mesura contempla actuacions com el reconeixement i la visibilització de les dones en els càrrecs directius amb la creació d’una nova categoria de Premi Dona i Esport; més programes de foment de la pràctica esportiva per dones; la incorporació de la perspectiva de gènere en els processos de contractació i de subvenció; la formació i el suport a les entitats en la prevenció de les violències sexuals i en l’elaboració de plans d’igualtat; la incorporació de la visió de gènere al disseny dels equipaments esportius; o la consolidació de Barcelona com un referent en l’assoliment de fites esportives femenines.
