L’entrenador franquesí Toni Olivares donant instruccions a l’equip durant un temps mort. Foto: CB Granollers
Passats els Reis de 2022, Toni Olivares (Les Franqueses del Vallès, 1988) va reservar la casa estiuenca d’una família anglesa a Cunit per al cap de setmana de la Final a Quatre de Copa Catalunya, que era l’11 i el 12 de juny. “Malgrat que vam començar el curs amb tres victòries i tres derrotes, tenia claríssim que si tocàvem les tecles precises, l’equip s’hi classificaria”, recorda l’entrenador del CB Granollers, que va tenir molta punteria.
Olivares volia que el grup es concentrés desconnectant del bàsquet fora dels entrenaments i partits al pavelló. Divendres, el dia abans de la competició, el grup va arribar a aquell espai encantador i ja va compartir moments de piscina, tenis taula o billar, i va gaudir de la programació esportiva a la televisió.
“Malgrat que poden passar moltes coses, en la cara dels jugadors veia que seríem campions de Copa Catalunya, i ho vam aconseguir superant el CB Tarragona B i, en la final, un gran JAC Sants”, recorda, orgullós, l’entrevistat, que ha renovat una temporada més amb l’entitat.
Al CB Granollers se sent com a casa. Quan hi va arribar, es va trobar un equip “mentalment fos” que venia de perdre la seva plaça a Lliga EBA després de guanyar només dos partits [dels 12 de la temporada, reduïda per la covid, al grup C4]. Olivares va fitxar dos líders que coneixia molt bé i que continuen a l’equip, Àlex Castro i Jonny Seidi. “Són dues peces clau a la pista i al vestidor”, celebra.
Des d’una cantonada de la banqueta intenta veure el que està passant amb una perspectiva “més tranquil·la”. “Soc un entrenador molt actiu que vol transmetre calma als jugadors. Si em noten nerviós, és que ja no puc més”, es retrata Olivares, sempre disposat a escoltar els esportistes perquè tenen un punt de vista diferent del seu.
Els camps de futbol
És molt observador. Massa, segons la seva parella. De petitó acompanyava als camps de futbol al seu pare, Juan Quino Olivares, entrenador. Seia a la banqueta amb ell i veia les seves variants tàctiques. Com que no volia ser el fill de, va triar el bàsquet, on va veure que passaven més coses en menys temps i, a més, era l’esport de les seves amistats. “L’aposta m’ha sortit bé”, celebra.
Sempre pensa que pot créixer més i assolir nous reptes. “Has fet un pas enrere”, li va advertir molta gent quan va deixar el CB Martorell, amb qui havia estat campió del grup C2 de Lliga EBA i quartfinalista de la fase d’ascens a LEB Plata, per fitxar pel CB Granollers, de Copa Catalunya. “Era una categoria que volia conèixer i vam tenir la sort d’aconseguir l’ascens, i a la primera”, comparteix.
Aquesta temporada ha liderat la permanència a Lliga EBA, un altre “gran èxit” per a un club formatiu. “És una recompensa molt merescuda i lluitada amb la nostra filosofia com a fil conductor, superant lesions en moments importants i assolint 12 victòries, que en són moltes per salvar-se. Estic orgullós dels meus jugadors”, confessa.
Els seus inicis a la banqueta van ser a casa, a les categories inferiors del CB Les Franqueses, on cada any “era una muntanya russa”. “La meitat de l’equip podia tenir molta experiència i potser per a la resta era el seu primer any. L’objectiu era formar i fer créixer els jugadors i jugadores”, recorda Olivares.
Fomenta que els seus equips siguin famílies perquè la química i la generositat es traslladi a la pista, on tothom es deixa l’ànima defensant, sap quin paper té i se sent útil. L’eina és la sinceritat: “Hi ha esportistes als qui els costa que el tècnic sigui sincer amb ells, i l’únic camí per millorar és compartir les coses bones i les dolentes”.
Els cops l’han fet molt més pacient. La seva primera temporada dirigint un sènior, al CB Argentona, a Segona Catalana, va perdre la categoria: “Les meves idees i exigència no encaixaven en un sènior ni tampoc en un grup en què els jugadors s’entrenaven després de treballar i/o estudiar”. Una experiència que li va servir per prioritzar sempre l’equip.
Raül Laita, un “mirall”
Després viuria dues temporades al Masnou Basquetbol com a ajudant de Raül Laita, que va ser el seu “mirall” per la “tranquil·litat que transmetia i el seu control de la situació”. Junts van arribar al CB Martorell, on van començar el curs amb cinc derrotes consecutives. Laita va marxar del club i Olivares va passar a ser el primer entrenador. Un repte immens.
“Vaig sentir molt vertigen, moltíssim, i l’equip va respondre increïblement bé, amb nou triomfs seguits que ens van ajudar a veure les coses més clares. Els pas pel CB Martorell va ser un clínic de gestió esportiva i mental. Cap esportista era del poble i havien de fer un esforç gran per anar-hi”, valora.
Li encanta fer fotos i té l’iPhone ple d’imatges del seu petitó, en Luca. Els concerts, però, prefereix recordar-los amb la memòria i el cor. “Quan veig algú que no deixa de gravar, em fa ràbia perquè penso que no està gaudint del moment”, lamenta, sempre empàtic, Olivares.
