Santi Montaña, propietari del taller Cicles Montaña. Foto cedida
“La bicicleta és la meva vida. Treballo reparant bicicletes i qualsevol dia de festa em moro de ganes de sortir a pedalejar, i si plou, m’empipo molt”, confessa el martorellenc Santi Montaña (Barcelona, 1960), propietari de Cicles Montaña (carrer del Mur, 34), la botiga fundada pel seu pare, Jaume Montaña, fa quasi 70 anys.
Era gairebé impossible que no t’agradés o t’encantés el ciclisme: el teu pare va ser ciclista professional i el vas veure sempre treballant al taller arreglant bicicletes.
Vaig néixer envoltat de bicis. En Jaume Montaña Pascual va ser un bon ciclista que guanyava moltes curses i es va imposar en una etapa a la Volta Ciclista a Catalunya i en una altra de la Volta a Portugal, i també va córrer el Giro d’Itàlia. L’any 1950 formava part del Club Ciclista Barcelona amb Josep Vidal, Francesc Masip o Josep Mateo. Mon pare, però, va tenir mala sort…
Què li va passar?
Va patir una greu caiguda, diria que va ser durant la Vuelta a Andalucía, i es va clavar un bidó d’aigua que duia a l’esquena. Ja no va poder tornar a competir al mateix nivell. Temps després, abans que jo nasqués, va deixar la competició i va muntar Cicles Montaña. Tancava així una etapa de la seva vida i n’encetava una altra que també va gaudir molt.
Tu també vas competir?
Sí, tot i que mai com a professional. Ho vaig fer dels 16 anys fins als 29 i escaig, l’any 1990, quan mon pare ja s’havia mort. No podia compaginar les curses i el taller, i ja sabia que no passaria mai a l’elit del ciclisme. I aquí continuo, trampejant i sobrevivint en temps difícils. Cada dia és una mica més complicat, i m’hi deixo l’ànima perquè qui vingui en surti content. A Cicles Montaña he passat gran part de la meva vida.
“El meu pare, Jaume Montaña, va ser un bon ciclista i va guanyar moltes curses”
Hi ha botigues que acumulen anys, però no totes són històriques com la teva.
És un taller artesà sense cap luxe ni cap exposició de material ni de bicicletes noves. Disposa d’algun article d’estoc i qui vulgui encarregar alguna cosa, m’ho diu i cap problema. Tinc o he tingut clients de Sant Andreu, Olesa de Montserrat, Pallejà, Gelida… Sempre ens ha funcionat de meravella el boca-orella.
Suposo que el teu pare et donaria molts consells de l’ofici.
Per descomptat! M’aconsellava perquè creixés. A més, quan vaig començar a córrer, em portava a tot arreu i ho va fer durant anys, i venia a les curses que podia.
Conserves alguna bici del teu pare, en Jaume Montaña?
Cap. De fet, quan el pare va deixar de córrer no va tornar a sortir en bicicleta. Només hi pujava uns minuts per provar pel carrer alguna que estigués reparant. Sí que tinc fotos de la seva època com a ciclista i alguns dels trofeus que va guanyar.
El teu pare se sentiria molt orgullós que Moto Club Micorella hagi reconegut el recorregut i el paper de Cicles Montaña amb una placa commemorativa. Com has viscut tu aquest premi?
Home, és una injecció d’il·lusió i energia per continuar millorant. En Pere Mas, el president de l’entitat, viu a prop del taller, i tant ell com els seus fills han vingut molt per aquí.
“És difícil sobreviure; m’hi deixo l’ànima perquè qui vingui en surti content”
Moltíssima gent de Martorell ha comprat la seva primera bicicleta a Cicles Montaña o hi ha anat perquè l’hi reparessin.
És un orgull que sigui així. En el seu moment també vam vendre moltes motos. Ara només em dedico a la reparació de bicicletes. Tinc la sort de viure de la meva passió i els cap de setmana i els altres dies de festa desconnecto sortint en bici sol o amb les amistats. És un pla fantàstic que mai falla, si el temps ho permet, és clar.
El pròxim 25 de març la penúltima etapa de la Volta a Catalunya sortirà de Martorell. Hi aniràs?
Els dissabtes no treballo i, si no passa res, allà estaré per gaudir de l’ambient, veure el control de firmes, saludar algun auxiliar d’equip de la meva època… Bé, potser no en ve cap perquè, com que hi ha tantes curses, estan repartits per tot arreu.
Quina olor feia el taller quan eres petit i quina fa ara?
Abans era olor de benzina i gasoil perquè netejàvem els motors de les motos que estaven en reparació. M’hi he deixat les mans fent-ho amb els de les Montaco, Vespino, Derbi… Ara, sense motocicletes, l’olor no és de benzina, sinó d’artesania, d’història.
