Rubi, exjugador i exentrenador de la UE Vilassar de Mar. Foto: UD Almería
Hi ha malnoms que gairebé tenen els mateixos anys que qui el té. A Joan Francesc Ferrer Sicília (Barcelona, 1970), entrenador de la UD Almería, li diuen Rubi des que estudiava EGB a l’Escola Pérez Sala de Vilassar de Mar. “Era l’únic ros de la classe i van començar a dir-me Rubio. No sé qui ni per què li va treure la lletra o i em vaig quedar amb Rubi per sempre”, comparteix en una conversa amb Toni Frieros per a Esportiu Maresme.
Rubi ha dirigit la millor UD Almería, la de la temporada passada, quan va sumar més punts que mai (81) i va rebre l’anhelada recompensa: el retorn a Primera Divisió. Una plaça a l’elit que el conjunt andalús tracta de conservar amb l’avantatge d’haver de jugar encara a la segona volta contra equips amb el mateix objectiu i que també ho estan passant malament (Getafe, Valladolid, Espanyol i un Elche que ho té gairebé impossible).
Quan era un adolescent, el vilassarenc ja tenia clar que volia ser entrenador, i amb 14 anys era ajudant d’un equip benjamí de la UE Vilassar de Mar i, més endavant, va dirigir infantils i cadets. El dia que va penjar les botes, ja disposava del carnet d’entrenador nacional.
El debut a la banqueta
L’entrevistat acumula més de 600 partits com a tècnic professional i més de 20 anys, gairebé consecutius, dirigint un equip des que el curs 2001-2002 es va estrenar a la banqueta del primer equip de la UE Vilassar de Mar. Tenia 31 anys i molta determinació, energia i confiança: “Estava convençut que m’aniria millor que com a jugador”. I així ha estat.
L’anunci que seria el tècnic dels grans del seu club va ser una gran sorpresa perquè, entre altres coses, havia estat, amb 20 gols, el màxim golejador del primer equip la temporada anterior. “Al nostre entrenador, Manel Moya, li va sorgir l’oportunitat d’anar al Badaloní i el president, Pere Guardiola, com que sabia que jo volia ser entrenador, em va oferir la banqueta sense haver entrenat abans, és cert. Un gest de confiança que sempre li agrairé”, exposa Rubi.
Té l’honor de ser un dels esportistes que van canviar la història de la UE Vilassar de Mar, duent-la des de Segona Regional fins a Tercera Divisió, un territori que l’entitat mai havia trepitjat. “Va coincidir amb la inauguració de la gespa artificial. Era el primer club del Maresme i crec que també de Catalunya que canviava el camp de terra per la gespa artificial. Vam ser pioners. Per celebrar l’efemèride va venir el Dream Team, el Barça de Johan Cruyff, que ens va derrotar per 0-10. Ladislao Kubala va fer el servei d’honor. Quina experiència tan inoblidable!”, recorda, orgullós.
Sempre té ben present Vilassar de Mar: “Hi tinc el cor, la família i les amistats de sempre. És el meu poble, que ja gairebé és una ciutat. De petit érem 10.000 habitants i ara en som més de 25.000”. La conversa va tenir lloc dies abans del descens a Superlliga Catalana del seu estimat club.
El vilassarenc vol participar en la celebració dels 100 anys d’una entitat que forma part de la seva vida i que és com la seva “pròpia família”. “Segur que hi seré de manera activa ajudant i col·laborant. A l’organització del centenari hi ha el meu amic Pere Guardiola i això és sinònim d’èxit assegurat”, conclou Rubi.
