Ningú atura Joana Orive

“Vaig patir el meu primer atac d’ansietat durant un meravellós sopar de Sant Joan amb les amistats. Ningú se’n va adonar que vaig sortir al balcó perquè necessitava agafar aire. Va ser un avís… Perquè l’endemà ho vaig passar molt pitjor”, s’obre Joana Orive (Canovelles, 1989), infermera a Maternitat i Neonatologia de l’Hospital Universitari de Mollet.

La seva és una feina vocacional que li exigeix molta adrenalina i oblidar-se de si està malament durant la seva jornada laboral per poder ajudar i donar la seva millor versió. I durant gran part de la pandèmia, Orive sentia que no podia més quan pujava al cotxe per tornar a casa. Era quan recordava la motxilla que carregava. En aquell moment no estaven permesos els partits ni els entrenaments, i ella era ajudant de Toni Sáez a l’infantil de la generació de 2007 del Bàsquet Femení Sant Adrià.

La canovellina va treballar amb una psicòloga els atacs d’ansietat i la depressió, i les videotrucades amb l’equip li permetien sortir d’aquell patiment. L’ansietat, l’insomni i la depressió van començar a desaparèixer quan es van poder reprendre els entrenaments. “El bàsquet és un bon amic que no m’ha abandonat mai. Al bàsquet soc jo mateixa. Si necessito una abraçada, la dono, si he de plorar, ploro. És la meva teràpia”, comparteix.

Des que el passat Nadal va decidir que el curs 2022-2023 deixaria les banquetes, entrenant un cadet a la UE Sant Cugat i com a ajudant de Toni Sáez en un mini a la UE Mataró, la seva prioritat va ser acomiadar-se bé de l’esport que li ha donat tot. El bàsquet l’ha recompensat “encara més” del que s’imaginava i ho va comprovar el 13 de juny quan va anunciar el seu comiat. “Em van escriure pares i mares de nenes a qui vaig entrenar a premini i que ara tenen més de 20 anys. M’omple haver marcat jugadores i famílies”, confessa, emocionada.

Empàtica i pedagògica, Orive ha gaudit fins a l’últim dia veient com creixien i aprenien les seves jugadores, a qui ha intentat transmetre passió i estima pel bàsquet. “M’enorgulleix que la gran majoria hagi jugat força anys”, celebra. No sorprèn la seva punteria a les xerrades prepartit. Una de les més simbòliques, la del seu retorn al Pavelló Polidor per jugar contra el seu estimat Bàsquet Femení Sant Adrià: “És un club que sempre portaré al cor i quan vaig entrar al vestidor l’equip va acabar plorant amb mi i, alhora, va sortir molt motivat”.

“Sense tu no soc el mateix”, li solia comentar Dani José, un bon amic de qui va ser ajudant durant set temporades a Sant Adrià, i a qui sumava amb la pissarra i el vestidor. Orive va entrenar 11 temporades [fins al curs 2020-2021] al conjunt adrianenc i va viure la millor època lila quan, amb Dani Poza com a director esportiu, el club va ser la millor pedrera de l’Estat.

Quan algú li assegura que no pot fer alguna cosa, Orive arrufa el nas, com el Jose, el seu pare. No li va fer gens de gràcia quan, amb 14 anys, el president del Canovelles BC no la va veure preparada per entrenar un equip a l’entitat i va acabar sent ajudant en un infantil. Un any després, el dirigent encara no confiava com a primera entrenadora en Orive, que va llençar-li un repte que semblava impossible en un club amb només dos equips femenins: “Si munto un premini femení, l’entrenaré jo?”.

Una gran recompensa

El president, incrèdul, va respondre que sí i l’entrevistada es va passar l’estiu anant amunt i avall, visitant col·legis i casals i penjant cartells per tota la ciutat a la recerca de jugadores. El seu esforç va tenir recompensa. “Aquelles nenes han crescut i m’abracen quan em veuen pel carrer”, s’enorgulleix.

Aquell primer curs es van apuntar a les lligues escolars del Vallès Oriental, en una època en què costava molt fer equips de la mateixa edat. Les adolescents eren de tercer i quart de Primària i podien enfrontar-se a rivals de fins a sisè. “Malgrat que no vam guanyar cap partit, va ser un curs molt maco, igual que el següent, ja federades i en nivell B, i en què vam fer pinya amb les famílies i les jugadores”. Aquell segon curs l’entitat ja tenia un altre equip femení: un mini. La llavor d’Orive creixia de pressa.

Amb 18 anys va estar a punt de perdre la il·lusió per entrenar i de deixar el bàsquet per culpa de la família d’una jugadora del mini B del Mollet: “No els agradava la meva manera d’entrenar i a final de temporada el pare volia pegar-me i van venir els Mossos”. Un dels millors moments del curs va ser retrobar-se amb Javi Hernández, que l’havia dirigit al Canovelles BC i que en aquell moment estava al Bàsquet Femení Sant Adrià i havia anat al matx per seguir Sonia Sardà, una jugadora del CB Les Franqueses. Hernández li va comentar que a Sant Adrià buscaven entrenadors per al premini B. Com que Orive no se sentia amb ànims, hi va acabar anant Sílvia García, entrenadora del mini A, i aquesta la va convèncer perquè fos la seva ajudant.

García va haver de deixar la banqueta abans de Nadal perquè va passar a estudiar a les tardes, i Poza va convèncer Orive perquè fos la primera entrenadora fins a final de temporada. L’equip va créixer molt i Poza no va tenir cap dubte: “Joana, m’agradaria que el curs vinent dirigeixis aquestes jugadores al premini A”.

Ara, Orive continuarà lligada al bàsquet com a fotògrafa i, més que jugades, sobretot capturarà les emocions i sentiments de les jugadores i el cos tècnic. Ja ha plogut força des que Joan Lluís Balagué, pare de Carla Balagué, li va deixar una tarda al Pavelló Polidor la seva Nikon D90 i l’objectiu Sigma 70-200. Va ser quan l’entrevistada va descobrir una vocació que portava a la sang, perquè la seva mare, Andrea Isern, havia estat fotògrafa professional. Durant un temps la filla va utilitzar la rèflex de la mare i després es va comprar una Canon EOS 70D.

L’entrevistada encara desprèn més alegria quan parla de la seva neboda Emma, la nineta dels seus ulls. “Fa poc van anar a la seva escola proposant-los si volien apuntar-se a bàsquet, i quan va arribar a casa, va anunciar que volia provar-ho. Així vaig començar jo a l’escoleta del Canovelles BC! No saps com m’agradaria que se n’enamorés del bàsquet”, conclou, il·lusionada, Orive.