Marina Aviñoa, després del seu últim partit al Pavelló Almeda amb el primer equip. Foto: Toni Delgado
“La Marina és aquell raconet on anar sempre que la motxilla de les pors et pesi més del compte. Saps que quan acabis de parlar amb ella els teus pensaments hauran canviat de perspectiva”, descriu, emocionada, Alba Barneda, jugadora del Basket Almeda, de Lliga Femenina 2. La retratada és Marina Aviñoa (Barcelona, 2004), la base-escorta que ha anunciat que deixa el club després de nou anys.
Aviñoa és especial. Mai li he preguntat als seus pares, l’Iñaki Aviñoa i la Clara Canals, per què li van posar Marina, que significa “nascuda al mar” o “aquella que procedeix del mar”. La Marina és una onada, un volcà en erupció. Té tanta energia que a vegades sembla que no respiri i, és clar, acaba quedant-se sense alè. És tot cor. Pura emoció.
“Hi ha moments en què li demano que es calmi una mica… Té una embranzida increïble i és una mica despistada i no prou organitzada. La Marina arrasa”, intervé la Clara Canals, la seva mare. “És una bomba, i això aporta aspectes positius i també, a vegades, algun que no ho sigui tant. Segur que amb el temps serà capaç de gestionar molt millor la seva energia”, enraona Paula Gili, amb qui va coincidir al Basket Almeda.
A poc a poc, s’ha convertit en una icona dels valors i de la filosofia del club. “És el perfil de jugadora que busca l’entitat, compromesa, pròxima a les petites, agraïda i que aprofita els contextos de formació i rendiment que rep”, aporta Fernando Gordo, el seu entrenador els últims dos anys al primer equip. Aviñoa només es permet somiar des de la intensitat i la passió constants. S’hi deixarà l’ànima per disputar l’Europeu sots 18, que se celebrarà del 6 al 14 d’agost a Heraklion (Grècia). De moment, va ser una de les 17 jugadores convocades pel seleccionador Bernat Canut, extècnic de l’AE Sedis Bàsquet (Cadí la Seu), per a la concentració a Azuqueca de Henares (Guadalajara).
El que més admira d’ella com a jugadora la seva excompanya Alba Barneda és “la capacitat que té de transmetre l’alegria i el somriure”. La veu molt intel·ligent emocionalment: “Sap filtrar molt bé les emocions cap a la resta i redueix les males vibracions”. “Els errors no la condicionen en les accions successives. Possiblement, porta la processó per dins o en algun moment se sent malament, però mai ho transmet a l’equip. Té una fortalesa mental privilegiada”, assegura Gordo.
Un lideratge innat
La base-escorta desprèn un lideratge innat, gens forçat, i una empatia que la fa ser present en els moments adequats. La definició que va fer a Cronómetro de Récords sobre com veu el bàsquet ho diu tot de la Marina jugadora i, sobretot, de la Marina persona: “El bàsquet és ajudar la teva companya a aixecar-se i que ella també faci el mateix amb mi. Mola molt!”.
“Durant la meva greu lesió em va donar molt de suport amb la seva vitalitat i preguntant-me sempre com estava. La vaig sentir a prop i el seu alè m’ajudava a confiar en el futur, en una recuperació que no estava molt clara”, li agraeix Gili. Expressiva i sensible, Aviñoa posa cares perquè viu i sent al límit. Retratar-la durant un partit és un regal per a l’objectiu.
“És una líder positiva sense ego que no et restarà quan les coses vagin malament ni se centrarà en les seves estadístiques. Passi el que passi, mai abandona l’equip. La Marina és intel·ligència i bàsquet, i prioritza sempre el grup”, la descriu Guillem Aviñoa, el seu germà gran i aler del JAC Sants. La mitjana dels germans Aviñoa Canals és la Júlia, fins ara companya seva al Basket Almeda.
“Una petita gran”
“Malgrat ser la petita, mai s’ha vist com a tal. La Marina sempre ha estat una petita gran. No és gens dependent i té les idees molt clares i el cap molt ben posat”, exposa la seva mare. Gordo té molt present la reacció d’Aviñoa el dia que es van conèixer, al primer entrenament: “Em va donar la benvinguda i em va parlar amb una naturalitat… Era una júnior de primer any que sabia que estaria al primer equip… No tenia referències meves, de qui seria el seu nou tècnic, i em va sorprendre com va gestionar la situació”.
Després del seu últim partit al Pavelló Almeda amb el primer equip i contra el GEiEG Bàsquet de la seva amiga Paula Gili, Aviñoa va observar tots els racons del pavelló. Va abraçar-se a les persones que l’han ajudat durant aquest temps. Volia recordar aquells minuts, aquelles emocions per sempre. Ella és emoció.
