Marc Guiu toca de peus a terra

En temps d’emocions amagades i d’autofotos i moments inoblidables sovint més compartits en xarxes socials que gaudits, s’agraeixen històries com Robot dreams, l’última pel·lícula de Pablo Berger, basada en la novel·la gràfica de Sara Varon. Arribarà als cinemes el pròxim 6 de desembre i és protagonitzada per un gos i un robot. Amb cap més paraula que alguna onomatopeia puntual i amb les mirades i el cor com a vehicles d’expressió, és una oda a l’amistat, la necessitat de saber connectar i desconnectar, i la llibertat de deixar-se anar. També un meravellós homenatge a la música, que n’és el fil conductor, amb la mítica September, d’Earth, Wind & Fire, com a cançó vital.

En temps que semblen més fugaços que mai, Marc Guiu (Granollers, 2006) s’ha convertit en el golejador que ha trigat menys a marcar el seu primer gol amb el Barça a la Lliga: ho va fer en els seus primers 34 segons a l’elit. Segons dades de Mister Chip, és el tercer jugador més ràpid en la història de la competició, després de Jorge Galán amb el Club Atlético Osasuna (29 segons) i Diego González del Sevilla FC (30). La nit especial del davanter no va ser la de la cançó September, un 21 de setembre, sinó el passat 22 d’octubre.

“Xavi [Hernández] i la resta del cos tècnic m’han dit que sortís al camp a menjar-me el món i a pressionar al màxim, perquè segur que tindria alguna ocasió, i que tractés d’aprofitar-les”, explicava, tímid i feliç, Guiu, a Sandra Díaz i David Villa en una conversa per a DAZN, minuts després d’haver batut Unai Simón i fer el gol de la victòria per 1-0 del conjunt blaugrana davant l’Athletic Club de Bilbao a l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

“Ha estat intuïció”

Va ser llavors quan el jove jugador va veure en un monitor per primer cop el gol que va marcar amb 17 anys, 9 mesos i 18 dies: “He apreciat que João Félix controla la pilota molt sol i que hi havia molt espai a l’esquena dels centrals. En João em fa la passada amb la seva gran qualitat, aixeco el cap, veig que l’Unai surt i colpejo la pilota cap a un costat. No he pogut pensar gaire. Ha estat intuïció”. A la grada, el pare, la mare i la germana ploraven d’emoció.

“No hem comptat quants segons han passat entre que el Marc ha entrat al camp i ha marcat, perquè des que ha sortit hem perdut de vista el temps i el partit. És gratificant que hagi rebut la recompensa a 11 temporades deixant-se la pell i donant la seva millor versió per viure aquest moment. Només em queda felicitar-lo, abraçar-lo i dir-li que continuï així, com sempre”, compartia Manel Guiu, el pare de la criatura, a Jugones, de La Sexta.

L’heroi estava en un núvol. “La veritat és que crec que gairebé cada nit, des de fa molts anys, he somiat amb aquest moment, amb debutar amb el primer equip. Fer-ho, a més, marcant, és indescriptible”, reconeixia en Marc a DAZN.

Guiu va arribar al Barça com a prebenjamí procedent de la Penya Barcelonista de Sant Celoni, on es va criar, i ha passat per totes les categories del club. Dies després de la seva estrena triomfal amb els grans i en el seu segon matx amb el filial, el Barça Atlètic, el davanter va tornar a ser decisiu, en aquest cas per fer el 2-1 definitiu davant l’Osasuna Promesas en el minut 92. Només 12 més tard d’haver saltat a la gespa. Setmanes després, seria clau perquè Espanya arribés als quarts de final del Mundial sots 17 d’Indonèsia, on cauria eliminada per Alemanya.
Té un olfacte privilegiat i sap rematar amb pulcritud amb l’esquerra i la dreta, i de cap. “No combina molt ni és molt tècnic, però sí que és molt rematador, té un caràcter guanyador i lluitador, i ha sabut anar polint les seves qualitats des que va arribar al club a prebenjamí”, el descrivia, hores abans del debut amb el primer equip, Jaume Marcet, el periodista més expert sobre la Masia, al diari Sport. Guiu ha complert part del seu somni i toca de peus a terra, com ho demostren les paraules del seu pare, en Manel, a Carrusel Deportivo, de la Cadena SER: “Queda molt per fer, però aquest és un pas més”.