Salva Ferrer en un partit amb el conjunt italià. Foto: Spezia
“A l’RCD Espanyol van deixar de confiar en mi perquè era baixet per ser central i vaig arribar al Jàbac Terrassa, on em van posar de lateral. Més endavant, com que no creixia prou, em van dir que no valia per al futbol al més alt nivell de la meva edat”, confessa Salva Ferrer (Martorell, 1998) al canal de Youtube del periodista Miquel Quintana, director de La Pizarra de Quintana (Radio Marca) i presentador d’El Post de DAZN.
Aquest passatge de la història del lateral dret de l’Spezia, de la Sèrie A italiana, és força comú al futbol. Malauradament, molts cops l’alçada obre o trenca portes. “Però vaig créixer molt i vaig tornar al CF Martorell. Va ser una època amb lesions i problemes d’esquena, i en què vaig recuperar la posició de central. Han estat els millors anys de la meva carrera”, afegeix, agraït i emocionat.
Al club de la seva ciutat va participar en tres ascensos: els dos primers a Preferent, amb el cadet A i el juvenil A, i l’últim, a Segona Catalana, amb el primer equip. El passat 30 de gener el CF Martorell li va fer un homenatge al Complex Esportiu Torrent de Llops juntament amb Eric Garcia i Laia Martret, també amb un gran passat al club.
“A l’RCD Espanyol van deixar de confiar en mi perquè era baixet per ser central”, recorda
La trajectòria de Ferrer en els últims quatre anys, però, no és gens convencional. Gaudeix d’un èxit meteòric que sembla gairebé guionitzat, ja que el 7 d’octubre de 2018 va debutar a Segona Divisió amb el Gimnàstic de Tarragona a l’Estadio Nuevo Mirandilla contra el Cádiz CF. “Hi haurà qui pensi que he tingut sort o que m’han acompanyat les circumstàncies o les coincidències. Per a mi ha estat tot molt ràpid i, sobretot, un aprenentatge continu. Sempre he volgut créixer i, afortunadament, els objectius s’estan assolint”, resol, humil, el martorellenc.
Només tres mesos després de la seva estrena a la categoria de plata, Ferrer va despertar l’interès del Real Madrid, que el volia perquè jugués al filial. El lateral estava bé al Nàstic, on tenia un contracte del segon equip que no li permetia jugar més de 10 partits amb els grans. El conjunt tarragoní li va fer una nova proposta sense limitació de partits amb el primer equip i amb una clàusula “assequible” de 500.000 euros.
Noves propostes
“A final de curs, el Madrid oferia 100.000 o 150.000, el que jo costava abans de signar el nou contracte, i tot i que el meu representant va intentar que el club acceptés la proposta, el president no ho va fer perquè no volia deixar anar [certs] jugadors. Després del descens, només pretenia recuperar la categoria”, recorda. Van arribar més propostes, com les del Sevilla FC o l’SD Huesca, però cap en pagava la nova clàusula.
Ferrer va ser una peça imprescindible en l’ascens de l’Spezia a la Sèrie A italiana
Durant la pretemporada, a Olot, Ferrer va rebre la trucada que li va canviar la vida. Era una veu coneguda, el seu representant: “Salva, què et semblaria anar a Itàlia? L’Spezia vol pagar gairebé tota la teva clàusula…”. El jugador, és clar, no s’ho podia creure i ara recorda que l’acord amb el Nàstic es va tancar per 400.000 euros més variables en funció del seu rendiment i el del seu nou equip. Totes les condicions, com ara jugar més de 60 minuts durant almenys 27 partits, i l’ascens a Sèrie A, la màxima categoria, es van complir.
Un club històric
Fundat l’any 1906 i refundat uns quants cops, l’últim el 2008, l’Spezia mai havia jugat amb els millors i Ferrer es va convertir en una peça clau de l’històric ascens contra el Frosinone. A l’anada, victòria per 1-0, i a la tornada, derrota per 0-1. Va decidir la millor classificació de l’equip del català, que havia quedat tercer.
“Una de les claus de l’ascens va ser el nostre canvi de mentalitat. Vam deixar de pensar que érem un equip fluix i inexpert, i, entre novembre i febrer, vam encadenar una ratxa espectacular que ens va permetre somiar a pujar a la Sèrie A”, li reconeixia el jugador, mesos després, a Albert Gracia, en una entrevista per al diari Sport. La seva segona temporada, la passada, el martorellenc va ser decisiu amb dues assistències, en la victòria per 2-3 contra l’Udinese en la penúltima jornada i que va segellar la permanència.
El martorellenc no ha debutat aquest curs perquè es recupera d’una operació al maluc
Aquest curs Ferrer encara no ha debutat perquè continua de baixa després de la seva operació de maluc del passat mes de maig.
Cada dia, abans d’anar a dormir, Ferrer repassa si està cuidant bé la seva gent i com està afrontant els problemes i dificultats. “Si tinc bé els aspectes de la meva vida, puc tancar tranquil els ulls. M’esforço al màxim per ser millor persona, millor fill, millor germà, millor amic…”, tanca, convençut, el martorellenc.
