Putellas saludant públic

Alèxia Putellas saluda el públic després de ser substituïda en les semifinals de la Copa de la Reina. Foto: FC Barcelona

Sorprèn que encara sobti que un o una esportista plori després d’una victòria o d’una derrota. “L’hem vist molt afectada recollint la medalla [d’argent]. Fins i tot tenia llàgrimes als ulls”, descrivia Lara Gandarillas a La 1 després de la final de la Champions entre el Barça i l’Olympique Lyonnais (1-3). La periodista es referia a Alèxia Putellas (Mollet del Vallès, 1994), que plorava a la gespa. La capitana pensava en com és de dur quedar-se a les portes de guanyar el títol continental més rellevant i, sobretot, en tots els sacrificis que han fet el grup, el club i el públic: “L’afició és l’orgull de l’entitat. Són l’entitat. A mi em fa molt de mal que això hagi acabat així. No s’ho mereixien per res del món”.

Putellas, en el fons, estava demanant perdó als i a les culers, a les persones que els envien el seu alè i que aquesta temporada han batut dos cops el rècord mundial d’assistència a un partit femení. Un amor que segurament és fruit dels grans resultats i de l’escut, però també de la connexió de la capitana i de la resta de companyes amb la grada. Es mostren properes. Es queden a signar autògrafs i a fer-se fotos després de perdre una final de la Champions, al Juventus Stadium de Torino, o de qualsevol altre matx. Valoren el suport i el temps de la grada. Volem compartir-ne moments.

“Han estat dies difícils, però tenim orgull”, diu Putellas després de superar el Real Madrid

El creixement de la secció no s’entendria tampoc sense la gran tasca del departament de comunicació del Barça, amb fotos, vídeos, dissenys i notícies de l’equip, i del de màrqueting. Ni tampoc sense que cada cop hi hagi més samarretes del femení a la venda. Les primeres van sortir el juliol de 2019 i a finals de setembre de 2021 ja es podien adquirir amb tallatge d’home. El Barça també ha organitzat un viatge en autocar per a l’afició per a demà a les 11 de la nit. El destí, Alcorcón, on diumenge a l’Estadio Municipal de Santo Domingo el conjunt blaugrana disputarà la final de la Copa de la Reina contra l’Sporting de Huelva.

“Han estat dies difícils, però tenim orgull”, resumia Putellas a Teledeporte aquest dimecres, després de superar per 4-0 el Real Madrid a les semifinals. Al contrari que a la final de la Champions, quan el Barça es va veure sorprès en la pressió per l’Olympique Lyonnais i va acumular errades de pes i fins a tres gols en contra, l’equip va sortir concentrat, segur i com un coet. El Barça recuperava pilotes constantment, mossegava el rival i, en menys de 15 minuts, ja havia sumat tres ocasions clares. Dos pals, el primer de Putellas en una rematada de cap. La molletana, però, no va perdre temps en lamentacions, va aplaudir l’equip i, poc després, va assistir a Lieke Mantens perquè fes el primer gol.

Un gest molt humà

Abans del minut 60, quan Putellas va ser substituïda per Clàudia Pina, Aitana Bonmatí i Mariona Caldenteny ja havien ampliat la diferència (3-0). La capitana, que aquesta setmana ha estat nomenada Millor Jugadora de la Champions i Millor Esportista Catalana a la Festa de l’Esport Català, es va apropar al públic i va picar de mans amb qui es trobava. El crit era unànime: “Alèxia! Alèxia!”. Gestos que fidelitzen encara més la grada. Un detall tan humà com plorar quan ho sentim i necessitem.