Àlex Palou celebra el seu triomf al GP d’Alabama. Foto: IndyCar Media
Les columnes d’opinió són un valor afegit i un reclam dels mitjans. A vegades, com en el cas d’Àlex Palou (Sant Antoni de Vilamajor, 1997) al portal Soy Motor, són com un diari personal. Una finestra a pensaments interiors, pors i conviccions.
“És el primer cop en la meva carrera que em veig en aquesta situació: líder d’un campionat de monoplaces quan només queda una prova per disputar-se. El panorama m’inspira respecte, però he d’admetre que ‘mola’ força. He lluitat tota la meva vida per això i ara em trobo en el millor escenari que podria imaginar-me. Vull ser campió, però no puc descentrar-me”, escrivia el pilot de Chip Ganassi en el seu últim article, abans de convertir-se, diumenge a la nit, en el primer català a guanyar l’IndyCar.
Després de les 13 proves disputades, acumulava 35 punts més que Pato O’Ward i 48 que Josef Newgarden. Només per sortir a la cursa a Long Beach va sumar cinc punts. Cal tenir en compte que es dona un punt per la pole, un altre per liderar una volta i dos a qui vagi primer més voltes.
El pilot vilamajorí necessitava ser 11è si Pato O’Ward guanyava la cursa, però el mexicà, envestit per Ed Jones, es va retirar a la 20a volta, i les possibilitats d’Àlex Palou es van multiplicar. Ara en tenia prou amb una 23a posició si Josef Newgarden guanyava la prova i era qui més voltes liderava. Àlex Palou, però, no va córrer amb la calculadora i es va deixar l’ànima i va acabar quart, amb el seu rival segon. “Acabo de complir un somni. Aquest és un moment molt especial i només li puc donar les gràcies a qui m’ha ajudat a arribar fins aquí des de les categories júnior. Ara ja penso en el proper somni”, va confessar, emocionat, el nou campionat de l’IndyCar.
