Laura Méndez durant l’últim Uni Girona-CB Bembibre. Fotos: David Subirana (reportatge) i Mila García (portada)
“No sé si l’oportunitat de jugar a Lliga Femenina em va arribar aviat o tard perquè cada persona construeix la seva història en funció d’unes circumstàncies concretes i sempre necessites sort i que algú confiï en tu”, reflexiona Laura Méndez (Barcelona, 2001), base del CB Bembibre.
Méndez, de 20 anys, és una de les jugadores del moment en la seva segona temporada a Lliga Femenina. No és una simple ratxa: hi ha molt treball invisible i algun cabreig després de molts entrenaments. Pepe Vázquez, el seu entrenador, és “molt exigent”. “L’exigència és l’únic camí per créixer. El Pepe confia en mi i vol que tregui la meva millor versió. Li estic molt agraïda”, confessa.
Qui només es fixi en les estadístiques va descobrir la base cerdanyolenca la temporada passada contra l’Al-Qázeres. “Aquell dia vaig acabar contenta perquè, més enllà dels números (12 punts, quatre rebots o tres assistències) es va veure la meva progressió en els entrenaments”, matisa. “Hi ha molts factors que influeixen en el fet que facis un bon partit, com els minuts o la punteria”, afegeix Méndez.
Preguntes i matisos
És una excel·lent conversadora que et genera noves preguntes i et regala matisos. Fuig dels estats d’ànims extrems, viu en equilibri i precisament per això sembla una gran consellera. “Soc força realista i intento racionalitzar les coses. Un error no em treu d’un partit. Si deixes que t’afecti, com a mínim, en sumaràs un més. En un partit tot passa molt de pressa”, es retrata.
Més li va costar a Méndez pair que es fes un esquinç de turmell durant la preparació per al FIBA U20F Challenger 2021 de Sopron. “Volia ajudar i jugar, cuidar i estar pendent de l’equip i com que no podia donar el meu 100%, vaig preferir que una altra jugadora ocupés la meva plaça”, recorda. Tothom volia que els acompanyés al campionat. “El cos tècnic em va entendre i em va agrair la meva honestedat. Em sentia molt frustrada, però l’endemà ja havia assumit força la situació”, recorda. “Si vols, sempre trobes aspectes positius. Potser si hagués forçat el turmell, no hauria arribat en bones condicions a la pretemporada amb el Bembibre”, enraona la cerdanyolenca.
“No estem en un bon moment, però tothom està implicat per revertir la situació. Ens deixem l’ànima”, confessa Méndez.
S’emociona recordant els seus 10 anys al CBF Cerdanyola, on es va formar. Al Pavelló Poliesportiu Riera hi va passar un munt d’hores com a jugadora, entrenadora i espectadora. “Hi vaig fer moltes amigues. Recordo el que vam viure plegades i somric. Ningú apostava perquè arribéssim als campionats d’Espanya i ho aconseguíem”, treu pit. Segur que quan torni s’escaparà al parc de Collserola amb el seu pare, un fanàtic de la muntanya.
