La veu d’Antonio Rama

Mireia Vicente és una de les periodistes esportives més reconegudes a Catalunya i una referent de la informació sobre handbol. Professional de raça i carrer, n’ha vist de tots colors i té punteria amb les preguntes en qualsevol context. El directe no admet dubtes, però el passat diumenge 28 de maig, durant l’entrevista a Antonio Rama, entrenador del BM Granollers, al Flens-Arena de Flensburg (Alemanya) i després de la derrota per 36-31 contra el Füchse Berlin a la final de l’EHS European League, Vicente, per un cop, va dubtar. El motiu era meravellós.

“Míster… No sé… [Va riure]. No… Amb aquests crits i càntics, es fa difícil concentrar-se i sentir-hi bé”, es disculpava la periodista, mentre l’afició granollerina agitava les bufandes i celebrava l’èxit del seu equip, tot un subcampionat europeu. Antonio Rama (Louro, A Coruña, 1982) va somriure, mentre mirava la banda sonora d’orgull de la seva afició. 200 persones que es van deixar la gola per animar el seu equip en els millors i pitjors moments.

Sembla un home feliç i empàtic, i transmet energia molt positiva i terapèutica. “Fixa’t com estan… És indescriptible veure la gent feliç i que els jugadors hagin fet una celebració després de la derrota. No ens ha sortit el partit que volíem, perquè volíem guanyar, però hem de quedar-nos amb el fet positiu”, compartia.

“Són moments per celebrar que hem quedat per davant del Frisch Auf Göppingen [a qui van superar a semifinals per 31-29] i del Montpellier Handball. Cal festejar que l’equip que està celebrant el títol és un equipàs com el Füchse Berlín i és un orgull que ho estigui fent perquè ens han guanyat a nosaltres… Cal celebrar un subcampionat en un torneig així”, afegia l’entrenador després a Gonzalo Romero i Noe Quero, en una conversa per a la Lliga Asobal.

Dos dies més tard, ja al balcó de l’Ajuntament de Granollers, la veu de Rama era menys enèrgica, però el seu missatge arribava igual de bé quan es dirigia a l’afició: “No tinc massa veu. Només dir-vos als qui vau estar a Flensburg que ens vau transmetre la vostra força, i la dels que ens vau seguir des d’aquí també la vam notar. Necessitem aquesta força. Us necessitem sempre. Així que, a partir d’avui, com sempre i com heu fet aquest any, com més pugueu venir al Palau, molt millor. Us ho agrairem infinit, perquè us necessitem a tots i totes. Moltes gràcies”. I va deixar el micròfon.

Va ser un dels grans moments de la rua dels subcampions del dimarts. Jugadors i cos tècnic van sortir del Palau d’Esports en un petit camió ple de globus blancs i blaus, els colors de l’equip, banderes de l’entitat, i molt d’entusiasme i ganes de compartir la seva alegria. Els van seguir aficionats i aficionades i, sobretot, jugadors i jugadores del conjunt granollerí, que somien, per què no, a poder emular els seus ídols.

L’autoritat

Rama és un gran gestor d’emocions, algú molt agraït, i amb els peus a terra, que valora el procés i la confiança. “Segurament en altres llocs no hauria pogut fer el que estic fent aquí. Has de ser tu mateix. L’autoritat es pot imposar, guanyar, negociar… Al final, el camí és que siguis capaç d’aconseguir que el teu equip cregui en el que esteu fent com a grup i que tothom funcioni i assumeixi, entengui i accepti el seu rol, i aporti el 100% a cada entrenament i partit, i a cada moment de la temporada”, enraona per al web de la Lliga Asobal.

Molt familiar i amb la seva mare i Galicia sempre al cap, Rama, que va perdre el seu pare fa més d’un any, pateix quan no pot estar amb els seus. Sobretot ara que és pare d’una filla molt inquieta. A la seva capçalera de Twitter se’ls veu als dos gaudint d’un dia a la platja.

Viatjar i perdre’s moments familiars especials són coses de la feina. “Quan soc fora uns dies, sigui per una Copa Asobal o perquè hem encadenat dos desplaçaments seguits, tinc la sensació que ma filla ha crescut, parla diferent… En el seu primer ratolinet Pérez jo no hi era. No hi era quan li va caure la seva primera dent”, confessa.

“Pencaire, sincer, molt preparat i fidel, com m’has demostrat. No t’ho podré agrair prou. Molta sort i saps que aquest sempre serà el teu club. Et trobaré a faltar…”, elogia Rama a Pablo Larrumbide, que la pròxima temporada ja no serà el seu ajudant.

L’últim repte

Junts i amb la resta del cos tècnic i dels jugadors encara poden arrodonir una temporada brillant demà amb el subcampionat de la Lliga Asobal. L’equip necessita superar el Balonmano Atlético Valladolid a domicili i que el Balonmano Ciudad Encantada perdi o empati contra el BM Torrelavega. Al BM Granollers li valdria també un empat si el conjunt càntabre perd el matx. Seria un nou capítol per a un grup històric que ha arribat al cor de molts racons d’Europa i del món.

El seu últim rival, el BM Torrelavega, va fer un passadís als jugadors granollerins abans de l’inici del seu partit de dimecres al Palau d’Esports. “Els passadissos es fan als equips campions i, sens dubte, el BM Granollers ho és. Per a nosaltres és un exemple de club i un honor haver competit amb ells”, celebrava Álex Mozas, el seu tècnic.