Mia Ordeig, durant un partit. Foto: Hoquei Club Sant Just
Sentir algú relatar un somni col·lectiu fet realitat et regala una energia extra i et recorda com és d’important el treball invisible. La meritocràcia a vegades té el seu premi. “No sé si l’ascens a l’OK Lliga era l’objectiu de la temporada, però sí que era el somni del club, del president i de la junta directiva des de fa molts anys. I diria que era un somni fins i tot abans d’ascendir a l’OK Plata. Quan fa set o vuit anys, Jordi Garolera va comentar que algun dia l’entitat arribaria a l’elit, tothom el va prendre per boig, i ara és una realitat”, celebra Josep Maria ‘Mia’ Ordeig (Vic, 1981), entrenador de l’Hoquei Club Sant Just, en una conversa íntima amb Marga Lluch per a Més que esport, de Ràdio 4.
Ordeig és feliç veient la gent feliç, i el passat 21 de maig va veure moltes persones felices després de la victòria per 5-3 contra el Club Patí Manlleu (derrota per 3-2 en l’anada), al Complex Esportiu Municipal La Bonaigua. El grup acabava de superar l’eliminatòria d’ascens i es convertia en nou equip de la màxima categoria estatal per primer cop en la seva història.
Un moment màgic
Quan viatja a aquell moment màgic, l’entrevistat transmet calma i emoció alhora. “Ho vaig intentar viure amb tranquil·litat, primer per respecte al Manlleu. Em vaig abraçar als nostres delegats perquè fa molts anys que són al club i estaven molt feliços, i vaig anar a felicitar els entrenadors del Manlleu i a consolar els seus jugadors. Quan vaig pujar a la grada, em vaig començar a emocionar, amb les abraçades a mon germà i els meus fills”, confessa Ordeig, que va patir un mes previ molt complicat pels reptes esportius. “Va ser una època de molts nervis, i, al final, a casa també ho pateixen, i l’ascens també era i és per a ells”, completa.
El mateix 21 de maig el segon equip va pujar a Nacional Catalana després de vèncer per 3-4 la UE Hoquei Barberà. Dos èxits amb un llarg recorregut darrere. “Fa 10 o 12 anys que l’Hoquei Club Sant Just està treballant bé, ha format gent de la casa i, per tant, ha aconseguit aglutinar talent. Al final, els fruits apareixen”, defensa el vigatà.
Ordeig va arribar a l’entitat “una mica decepcionat” amb l’hoquei després d’un inesperat i difícil adeu del Club Patí Voltregà. Com a assistent de Ferran Pujalte, el seu valedor a Sant Just, va recuperar les ganes que havia perdut d’entrenar i la passió per l’esport de la seva vida. Pujalte volia que assumís el seu relleu, i quan Ordeig ho va fer sentia “una mica de respecte i de temor”.
“Sincerament, he descobert un club que funciona bé, amb gent humil i pencaire que té ganes de treballar i passar-s’ho bé, i que intenta que qui hi treballa disposi dels màxims recursos possibles. No són intervencionistes. Et deixen fer la teva feina, i això és estrany en el món de l’hoquei”, agraeix Ordeig.
