Joan Gavaldà. Foto: Ferran Torné / FCBQ
“No, no… No li he dit mai res…”, confessa, divertit, Joan Gavaldà (Barcelona, 1994). Però per com la mira i la cuida, no és cap secret que l’estima de debò. “Quan trobo a faltar el bàsquet, necessito tenir la pilota a prop i, de tant en tant, botar-la un parell de cops”, explica el base del CB Roser.
Quan surt de la feina i es troba la pista buida a l’Estació del Nord, fa els llançaments que pot. “Em va bé per a guanyar tacte i desconnectar”, enraona Gavaldà. El bàsquet com a teràpia i vocació. La pilota com a amiga. La necessita tant que comparteix “mania” amb Raúl Verano, company d’equip: durant l’escalfament la tenen el màxim temps possible entre les mans “acaronant-la, botant-la, el que sigui…”. “Evidentment, quan hi ha tirs, la passo, eh”, afegeix. I riu.
Durant els pitjors mesos de la pandèmia no va poder tocar gaire la pilota. Feia jornades maratonianes a l’Oficina de Comunicació i RSC del Servei Català de la Salut. “Va ser un aprenentatge increïble, intens i dur. Necessitàvem generar molts continguts, precisos i diversos, i que la difusió fos propera i amena”, recorda el barceloní.
Una gran fortalesa
És moment de parlar del CB Roser. “La nostra gran fortalesa és que tots els jugadors podem ser titulars”, adverteix Gavaldà. Malgrat que són un equip “sense massa centímetres”, capturen gairebé 35 rebots per partit i, tot i que no anoten gaires triples (5,4 de mitjana), un cop en van anotar 88 punts i un altre 86 (amb 74,1 punts de mitjana per cita), “perquè som molt persistents i estem a tot arreu”, afegeix el jugador del Roser.
L’entrevistat només ha pogut jugar tres partits. A la segona jornada de la Lliga EBA va sentir molèsties al bessó i la setmana de la cita amb el CB Valls, a la tercera, es va fer mal. “Mai havia tingut una lesió muscular. No vull trencar-me com li va passar a un jugador que s’havia cuidat al màxim…”, exposa el barceloní, que treballa per a tornar el millor possible sense deixar de tocar la pilota. En té per a una o dues setmanes més, en funció de l’evolució del bessó.
A Gavaldà li encantaria jugar dissabte al Pavelló Municipal el Serrallo contra el CB Tarragona, “el líder i, almenys fins ara, l’equip més fort i en forma” diu. “Tenen jugadors que han competit en categories superiors i joves del planter amb gran talent, projecció i ambició”, afegeix. Hi viatjaran amb algunes baixes.
Sembla una persona molt autocrítica, persistent i disposada a crear bon ambient. “Soc petit i no puc anar al xoc ni al contacte, perquè perdria, però sí que hauria de penetrar molt més i fer més llançaments de bomba”, argumenta. “A vegades el meu joc és pla”, amplia. Contra la UE Mataró, en la final de la Lliga Catalana de Lliga EBA, va ser lluminós. Amb 17 punts, va ser el factor diferencial, l’MVP. “Hi vam arribar després del sisè confinament de l’equip. Ens ho vam creure i vam guanyar un títol històric. Els companys em feien molta broma amb l’MVP. És un premi al grup, no només individual”, conclou, humil.
