La novel·la d’Àlex Palou

A Àlex Palou (Sant Antoni de Vilamajor, 1997) li encanta el 10. És el primer número que va utilitzar quan va començar a competir, i per això no va voler canviar-lo la temporada 2022, després de proclamar-se campió de l’IndyCar per primer cop. Ara, però, el pilot de Chip Ganassi Racing es penedeix d’aquella decisió i la pròxima temporada vol córrer amb el número 1, que és el que pot triar qui s’endú el campionat. Des del passat 3 de setembre, amb la seva cinquena victòria del curs al GP de Portland, Palou ja és tot un bicampió de l’IndyCar.

“Poder lluir l’1 durant tota una temporada deu ser un gran privilegi que m’encantaria poder gaudir. Ho parlaré amb l’equip i amb el departament de màrqueting per fer-ho possible. Haver pogut guanyar dos cops l’IndyCar és molt especial. Em costaria descriure com em sento ni comparar-ho amb altres coses. És com un somni que no havies somiat”, confessa el vilamajorí, que ha viscut una temporada màgica.

Tenint en compte que la màxima recompensa per gran premi són 54 punts (50 per la victòria, dos per ser el pilot que més voltes lidera la cursa, un per la pole i un altre per anar primer almenys una volta) i que s’han disputat ja les 17 curses programades, Palou ha sumat 656 punts dels 918 possibles, el 71,46% del botí en joc i 38,59 punts per gran premi.

Una extrema regularitat que li va permetre arribar a Oregon, la penúltima cita del campionat, amb un únic rival per la corona: el neozelandès Scott Dixon, el millor pilot de la història de l’IndyCar amb sis títols (2003, 2008, 2013, 2015, 2018 i 2020). Amb la seva victòria al GP de Portland, cinquena del curs, Palou va sentenciar el campionat i va ampliar a 91 punts el seu avantatge sobre Dixon, tercer.

El neozelandès, però, es va deixar l’ànima per tancar el curs amb millors sensacions (a Portland el vilamajorí va liderar 69 de les 110 voltes, i Dixon, 12) i aquest diumenge va guanyar el GP de Monterrey, a México. Era el tercer triomf de la temporada d’un Dixon que ha guanyat les seves tres curses de la temporada en les últimes quatre cites i que ja tenia assegurat el seu tercer subcampionat (578 punts pels 488 del seu compatriota Scott McLaughlin). Palou va acabar tercer i amb el seu desè podi del curs. Un resultat que no va premiar els seus mèrits, perquè va liderar gran part d’un prova caòtica plena de girs de guió i banderes grogues.

Un agraïment etern

El vilamajorí reconeix que les primeres setmanes no tenien prou ritme i que, a poc a poc, l’equip el va acabar trobant. De fet, Palou es va estrenar en el lideratge el 13 de maig aixecant el trofeu com a guanyador del GP GMR (GP d’Indianápolis). Seria l’inici d’una ratxa impressionant, que continuaria amb la pole (i la quarta posició en la cursa) en les 500 Milles d’Indianápolis i tres triomfs consecutius (Detroit, Road America i Mid-Ohio). “Aquest és el millor moment de la meva carrera”, confessava, emocionat, Palou, que ja tenia 110 punts més que el seu immediat perseguidor, Dixon, company seu a Chip Ganassi Racing. En l’equador de la temporada, després de vuit proves disputades, el vilamajorí continuava conservant un marge molt interessant: 74 punts més que el suec Marcus Ericsson i 81 que l’estatunidenc Josef Newgarden, i 98 que Dixon i el mexicà Pato O’Ward.

“Si et soc completament sincer, he gaudit una mica més aquest segon títol que el primer. En aquell moment estava massa focalitzat en guanyar i no vaig xalar tant. Tenia molta pressió, no m’esperava lluitar-lo i, de sobte, ens vam veure amb opcions de coronar-nos. Després em vaig adonar que no vaig gaudir tant aquells moments i aquesta temporada sí que ho he fet des del primer dia”, exposa Palou en una conversa amb Enrique Naranjo per al diari Marca.

Commou veure’l orgullós petonejant la seva segona Copa Astor (el trofeu de l’IndyCar) i amb ja amb dos anells de campió. Fa menys de dos anys, el 27 de setembre de 2021, es convertia en el primer pilot estatal a guanyar el títol. Un somni que va poder completar en l’última prova i acabant quart al GP De Long Beach.

Han passat moltes coses en la vida de Palou, que ha estat demandat per Chip Ganassi Racing i per McLaren. “He estat força apartat dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials perquè no volia distreure’m molt pel que pugui passar fora de la pista i per poder continuar donant el meu 100%. Un rendiment que no vaig poder donar l’any passat. És un embolic que algun dia espero poder explicar des de dins, pas a pas i dia a dia. Poder exposar les opcions que teníem i les que no. Però està clar que tenim les millors eines que es podrien demanar a l’IndyCar”, comparteix en una entrevista amb Soy Motor.

La història és digna d’una novel·la: el 13 de juliol de 2022 Chip Ganassi Racing va anunciar la renovació de Palou per una temporada i, hores més tard, el pilot va desmentir l’acord. El mateix dia McLaren assegurava que l’havia fitxat. Després d’un acord a tres bandes, el vilamajorí es va quedar a Chip Ganassi i va compaginar aquest paper amb entrenaments de Fórmula 1 amb McLaren.

La trama no deixa de comptar amb noves sorpreses, i el 12 d’agost va anunciar que trencava el seu vincle per a 2024 amb McLaren. L’escuderia britànica l’ha demandat per incompliment de contracte i el vilamajorí també ha deixat de treballar amb l’agència de representació Monaco Increment Management (MIM).

“Àlex Palou continuarà en el nostre cotxe. T’ho puc assegurar. És un pilot especial i no vam trigar gaire a descobrir-ho. Ho vam fer ja en el seu primer cap de setmana competint amb nosaltres, quan va guanyar a Barber en el seu debut”, va avançar a la cadena NBC el passat 3 de setembre Floyd Ganassi Jr., més conegut com a Chip Ganassi i cap de l’equip Chip Ganassi Racing. Ho feia poc després que el pilot s’hagués assegurat el bicampionat de l’IndyCar.

El protagonista, però, vol ser prudent, com matisa a Marca: “Hi ha coses fora de la pista que s’han d’arreglar abans que pugui pronunciar-me. Quan sigui el moment, ho faré. Però està clar que el que va dir Chip, ho va dir Chip… La porta a la Fórmula 1 mai està tancada del tot, però si després de guanyar dues vegades l’IndyCar no hi ha hagut una oportunitat bona i real d’accedir-hi, serà difícil que s’obri una porta perquè serà complicat repetir això”.