Martina Terré amb el guardó de millor portera de l’Europeu. Foto: LEN
Una de les imatges de l’any en el món de l’esport és la de Laura Ester, la millor portera europea dels últims anys, picant de mans, abraçant, felicitant i posant la seva galta a la galta de la seva companya Martina Terré (Barcelona, 2002). Celebraven a la piscina l’or que acabaven d’aconseguir a l’Europeu de Split a la final contra Grècia (9-6), però n’hi havia molt més. El gest d’Ester era doble: orgull d’equip i orgull de companya amb qui comparteix posició. Reconeixement a la portera del CN Sant Andreu, que li havia tret la titularitat durant el torneig.
Serà una escena que Terré no oblidarà mai perquè Ester és la seva gran referent. “La Laura ho fa tot molt fàcil. És molt amable i agradable, i sempre busca el millor per a l’equip. M’ha ajudat en tot moment i ha estat al meu costat quan més la necessitava”, confessa la gracienca en una conversa amb Xavier Agustí per a L’Esportiu. “Sempre ha estat la portera de la selecció, només l’he conegut a ella. Sempre m’he fixat molt en la Laura. L’any passat vaig descobrir que és molt bona companya: t’ajuda, et dona consells… Coneix totes les rivals i em diu cap on solen llençar”, amplia a Alberto Martínez, al diari As.
Protegonista
Formada al CN Catalunya, Terré va completar un Europeu esplèndid amb 47 aturades en 87 llançaments (54% d’efectivitat), amb una actuació perfecta en l’últim partit de la fase de grups contra Eslovàquia (12/12, 100% d’eficàcia) i jugant 89 minuts i 33 segons dels 96 possibles en les eliminatòries directes. La gracienca va aturar el 60% dels tirs (9/15) a la final contra Grècia, una selecció contra qui l’any passat es va proclamar campiona del món júnior a Netanya (Israel) i com a millor portera.
No sorprèn que hagi repetit reconeixement a l’Europeu absolut de Split (Croàcia). Un premi individual que Terré no s’esperava, és clar, i al que tampoc li dona massa importància. “Sempre intentes fer-ho tan bé com pots i que acabin reconeixent la teva feina està molt bé. Les meves expectatives s’han superat, però si hi hagués catorze premis individuals, els repartiria entre totes les companyes del meu equip”, continua a L’Esportiu.
Terré està molt agraïda al cos tècnic, en especial al seleccionador Miki Oca, per la seva confiança. “Estic molt contenta i sorpresa”, confessa aquesta portera que es defineix com a “extravertida” i que a l’aigua intenta aportar “un punt de serietat, fermesa i confiança”. Considera que el secret de l’èxit de l’Europeu ha estat l’excel·lència al darrere: “Una bona defensa és un bon atac. La consigna era assegurar-nos la defensa perquè l’atac ja sortirà sol perquè tenim un bloc de jugadores molt bones”.
Amb el temps i a poc a poc, s’ha anat sentint més portera, una posició “molt dura, molt exigent mentalment”. Terré parla des de la naturalitat absoluta: ha sabut fer-se amb la plaça a la selecció que va deixar vacant María Elena Sánchez després dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020, i treure-li la titularitat a una llegenda com Laura Ester. El seu gran mirall.
