La mirada d’Andrés Joya

“Abans de debutar com a entrenador creia que en sabia de bàsquet i, un cop a la banqueta, vaig adonar-me que no era capaç de dirigir un equip. Així que vaig fer els cursos d’entrenador, assistia a altres pràctiques i clínics, parlava amb tècnics, i, a poc a poc, l’ofici em va atrapar”, confessa Andrés Joya (Badalona, 1969), flamant entrenador del Nou Bàsquet Olesa.

Una pregunta inesperada de l’aleshores president del CB Sant Andreu va ser la porta d’entrada del badaloní a les banquetes: “Andrés, voldries ser l’entrenador del júnior femení de segon any?”. En aquell moment, a mitjans dels 90, Joya cobria la informació de la Lliga ACB al programa d’esports de Ràdio Sant Andreu, dirigit per Javi Iglesias.

Curiosament, el CB Sant Andreu, on va entrenar la que seria la seva futura dona, Mónica Vico, i la germana bessona, Rocío, és l’únic club on ha jugat l’entrevistat. L’experiència, però, va ser efímera: un torneig amistós d’estiu amb 13 o 14 anys. “Soc un jugador frustrat que no ho hauria fet pas malament”, confessa aquest enamorat de la natura.

Joya necessita sortir a córrer almenys tres o quatre cops per setmana i quan torna a casa se sent més positiu i amb la ment més ràpida. És una passió que l’ajuda a prendre decisions, contínues companyes de viatge d’un entrenador. “N’hi ha que sortiran bé i altres que no, i totes partiran de la premissa de fer el que en aquell moment cregui que és el millor perquè l’equip funcioni. Decidir és dur i a vegades em fa perdre la son”, enraona.

És graduat en filosofia, una branca que li permet gestionar amb més punteria les seves emocions i els bons i mals moments, i entendre i empatitzar millor amb les persones. “Necessito que l’altra persona entengui la meva postura i m’agrada posar-me en la seva pell i entendre per què pensa com pensa. No m’agraden els conflictes, però tampoc en fujo perquè són necessaris en tota relació, i gestionar-los forma part de l’evolució de les persones i els grups”, comparteix.

Feia set anys que Joya no entrenava un sènior i al Nou Bàsquet Olesa reprèn el repte amb “il·lusió i passió”, i “la gran sort” de comptar amb Albert Barrachina com a tècnic ajudant. “Ha sigut molt fàcil posar-me d’acord amb el club, que ha demostrat molt interès per mi. Altres anys també ho havia fet i això ho valoro i ho agraeixo moltíssim”, exposa el badaloní.

“Un equip inetns”

Com serà el seu Nou Bàsquet Olesa? “Volem ser un equip intens que sàpiga també pensar, aturar-se i vigilar els detalls defensius i els sistemes d’atac, i on cada jugador sigui important. Desitgem que la grada gaudeixi amb el nostre joc”, planteja Joya.

L’equip ha patit alguns canvis: Rubén Aragón, Albert Nafria i Albert Fontanals han sigut baixa, i han arribat l’interior Pol Ibáñez, que fa el salt amb els grans des del sènior B, i l’escorta Albert Merí (CB Esparreguera).

Al conjunt esparreguerí és on més anys (14) ha entrenat el badaloní. Hi va aterrar de la mà d’Edu Uranga, que també havia estat coordinador al CB Sant Andreu. Joya començaria dirigint el júnior masculí i sent ajudant d’Oriol Valls d’un sènior que, amb el temps, va acabar dirigint en dues etapes de tres anys cada una.

Se sent molt agraït amb les generacions del 94, 95 i 96 del CB Esparreguera, basquetbolistes que, a poc a poc, van anar arribant a un primer equip que Joya, amb 11 jugadors de la casa i un de fora (Olesa), va guiar cap a l’ascens a Copa Catalunya. Era un grup “molt sa i treballador” que no formava part dels favorits al premi i a qui van respectar les lesions. La recompensa va arribar contra el CEEB Sant Jordi en la penúltima jornada i en un matx “molt intens”.

Tampoc s’oblida d’un altre moment “històric”, la salvació a Copa contra un “equipàs” com el CN Sabadell, amb l’últim partit a casa i el pavelló ple. Ni de l’altra promoció de descens superada contra el Cadí La Seu.

“Estava molt esgotat i, malgrat que no veia el moment de fer un parèntesi a les banquetes, a casa ho vam parlar per poder dedicar temps a altres aspectes de la família”, recorda Joya, que no desconnectava del bàsquet perquè el seu fill continuava jugant. El parèntesi va ser de dos anys i el badaloní cada cop tenia més dubtes sobre si reprendria la seva carrera d’entrenador.

Una trucada decisiva

Si va tornar a entrar a la roda, va ser gràcies a la trucada d’Òscar Navarro i Rubén Romero, que li van oferir dirigir un mini, de nou al CB Esparreguera. Van ser quatre anys, amb les pauses obligades de la pandèmia incloses, dirigint un grup “increïble” amb què va recuperar “la passió” per entrenar.

L’última temporada va dirigir el preinfantil de nivell any A del Bàsquet Manyanet Molins. “Va ser un curs molt intens i molt maco, envoltat de grans persones, des dels membres del club fins als jugadors i les seves famílies, i m’ho vaig passar molt bé. Bé, realment sempre gaudeixo molt com a entrenador. De tots els equips tinc bons records”, explica, satisfet.

A cals Joya Vico parlen sempre molt de bàsquet. La temporada 2023-2024, però, hi haurà uns dies que no ho facin gens. “Serà quan el Nou Bàsquet Olesa jugui contra el CB Esparreguera del meu fill Joel. Seran uns matxs molt curiosos per als dos i per a tota la família”, confessa Joya.