Una escena de la diada 3×3 del CB Roser, emmarcada en el 90è aniversari del conjunt del Fort Pienc. Foto: David Grau
“Vaig jugar, vaig arbitrar i vaig organitzar. Només vaig tenir un descans de 10 minuts entre dos partits i vaig acabar la jornada rebentada i, alhora, orgullosa de com havia sortit tot. Sempre pot haver-hi algun imprevist que endarrereixi la programació i, per sort, tot va sortir prou bé”, valora Gisela Capsir (Barcelona, 2002), jugadora del sènior territorial i entrenadora d’un preinfantil femení del CB Roser, sobre la diada 3×3 del CB Roser, el seu club. Una cita anual que el passat 10 de juny encara era més especial perquè estava emmarcada en el 90è aniversari de l’entitat.
Aquest cop l’escenari no va ser el Pont de la Marina, sinó l’Estació del Nord, i en comptes de comptar amb un màxim de sis pistes, en van ser 10. El públic podia fer una passejada per les instal·lacions i a tots els racons hi veia bàsquet: “Des de la teva ubicació podies seguir, almenys, quatre partits”. Matxs de diferents categories i edats (premini i mini, preinfantil i infantil, cadet, júnior i sènior) i en què també podien participar famílies d’esportistes del CB Roser i persones que no en formen part. En gairebé totes les categories hi havia dos grups i les semifinals enfrontaven el millor del grup 1 amb el segon del 2, i el líder del 2 contra el segon de l’1.
“Roger Vázquez i Carlos Segura estaven a la taula de l’speaker controlant el temps, els resultats dels partits, sabien qui havia d’anar a cada pista… Eren els qui comunicaven la informació a tothom, i després, Biel Torruella i jo anàvem jugant, arbitrant i comprovant que la resta de les coses estiguessin bé. I Xavi Bonastre també estava pendent de la resta de la nau”, exposa l’entrevistada, que és membre de Som-hi Roser, un espai del CB Roser creat l’estiu de l’any passat “per i per als joves” i que organitza activitats durant el curs per a la gent jove del barri.
Roger Vázquez va ser l’speaker i el DJ. “No sé quantes vegades va arribar a posar Coti x Coti, de The Tyets. És la cançó que relaciono amb la diada del 3×3”, reconeix, divertida, Capsir. La música era la banda sonora d’un esdeveniment amb un ambient molt tranquil i familiar: “En un espai tan gran i tancat els nens i les nenes disposaven de molta llibertat, més que la que poden tenir al carrer, i s’ho van passar pipa”. També es va fer un taller de tapping i embenats per a la pràctica de l’esport, per part de Fisiogestión.
Pura màgia
El partit de veteranes del CB Roser va ser màgic. Al principi eren poques jugadores i van començar un 3×3, però després van passar a jugar a pista sencera. “Veies esportistes que han passat pel club retrobant-se i tornant a compartir moments de bàsquet. Havien vingut amb les seves famílies, algunes amb els seus nens i nenes, i era emocionant gaudir del matx. Més tard, va ser el torn del partit de veterans del CB Roser contra els del Barça, que també va ser espectacular”, enraona Capsir, que matisa que Torruella i Bonastre van ser els qui van començar a planificar la diada 3×3.
“Mesos després, quan ja no teníem tantes hores ocupades, ens vam incorporar Carlos Segura i jo. Vull aprofitar aquest espai que ens doneu per agrair la col·laboració dels i de les àrbitres, als organitzadors i a l’speaker, Roser Vázquez, i, per descomptat, a la coordinació del club per confiar en nosaltres en un esdeveniment així i en el 90è aniversari. I també als jugadors i jugadors per participar-hi i al públic per venir”, tanca Capsir, que va acabar la jornada sense alè. Sort d’una deliciosa truita de patates d’un quilo que va compartir amb Segura i Torruella, i que els va ajudar a recuperar forces perquè ja no en tenien.
