Kristine Claire

Kristine Claire Parayaoan. Foto: Rowena Ruben Parayaoan

“Soc pur nervi i parlo molt de pressa. Abans d’un partit, però, mai estic nerviosa. Puc estar emocionada, tranquil·la o, sobretot, il·lusionada”, confessa Kristine Claire Parayaoan (Barcelona, 2004), jugadora de l’AE Les Corts-UBAE, de Segona Divisió.

És divendres i Parayaoan acaba d’arribar de l’institut. Estudia 2n de Batxillerat artístic i després, en principi, cursarà el grau de disseny d’interiors. Va jugar tota la Primària amb l’escola Els Llorers, a l’Eixample, i va aterrar a l’AE Les Corts-UBAE a primer d’ESO. “Vaig notar tant el pas d’escolar a federada que fins i tot vaig plantejar-me deixar el futbol sala. Em va costar molt integrar-me”, reconeix.

Quan era petita era molt callada i tímida. “Ara soc tot el contrari amb qui confio i conec. Necessito haver passat temps amb la persona per deixar-me anar”, confessa. On sempre es deixa anar és a la pista. “Per a mi la Kristine Claire és fantasia. Quan té la pilota als peus, saps que farà coses impossibles per a moltes jugadores”, la retrata Borja Carasusán, el seu entrenador. La protagonista somriu.

Obrir-se més

“Noto que m’he obert més al cos tècnic. Ja no em guardo tant les inquietuds ni els problemes. Sé que m’ajudaran quan els necessiti”, celebra la barcelonina. I fa una pausa. “També tinc dies regulars o, directament, dolents en què no em surt res. Intento fugir de pressa dels pensaments negatius”, amplia. Li cal millorar la presa de decisions i triar “millor” un recurs que li encanta, però que no sempre és l’adequat: la vaselina. L’any passat no en feia cap i aquest, “potser” unes 10 per partit. “A vegades les meves passades són per alt i no tenen gaire sentit”, reconeix. També fa vaselines que són pura màgia, com quan contra l’AECS l’Hospitalet va robar una pilota, se la va avançar i va resoldre amb un toc suau per sobre la portera. Golàs.

A vegades es queda mirant les seves companyes i se li “posa la pell de gallina”. “Tenim un gran equip, eh”, diu, orgullosa. S’entenen i es coneixen molt bé, i això es nota en el joc, alegre i intens. “Els nostres partits solen ser molt entretinguts. En atac estem molt bé i hem de continuar treballant de valent per créixer en defensa”, analitza. És molt autocrítica i sincera.

A Parayaoan no li preocupa cap aspecte del pròxim rival, el Fútbol Emotion Zaragoza, dissabte 27 de novembre a casa. Prefereix centrar-se en el seu equip. “Tenim moltes ganes de tornar a jugar i aconseguir la tercera victòria consecutiva”, resol. Té un to de líder natural i poc temps lliure. Li encantaria tornar a visitar les seves arrels, les Filipines. “La meva família és de Mindoro Occidental. Hi vaig estar quan era molt petita. Llavors ja m’encantava el futbol sala”, conclou, apassionada.